Les anàlisis d'ADN descarten que Dalí sigui el pare de Pilar Abel

Les anàlisis d’ADN han conclòs que Salvador Dalí no és el pare biològic de Pilar Abel, la dona que ha reclamat davant els tribunals ser reconeguda com a filla biològica de l’artista. El resultat de les proves serà l’element decisiu en la vista que s’ha de celebrar el 18 de setembre en un jutjat de Madrid per descartar o no la demanda de paternitat. Si és que s’arriba a celebrar. Amb els resultats negatius a la mà, Abel podria plantejar-se retirar la demanda i així evitar una sentència que té tot l’aspecte de ser desestimatòria. 

En un comunicat, la Fundació Gala-Salvador Dalí va confirmar ahir que els lletrats del despatx Roca Junyent que representen els seus interessos van rebre del Jutjat de Primera Instància número 11 de Madrid el dictamen negatiu de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. Segons l’informe, els resultats «permeten excloure Salvador Dalí com a pare biològic de María Pilar Abel Martínez». Cosa que no representa una «sorpresa» per a la fundació, que en el mateix comunicat i de forma contundent recorda que en «cap moment» hi ha hagut «cap indici de veracitat» en la pretesa paternitat. De fet, Abel mai ha presentat cap prova que fes sospitar que era filla de Dalí. 

És per això que, des del primer moment, la institució que vetlla pel llegat del geni empordanès es va manifestar en desacord amb el procés i amb la decisió judicial d’exhumar el cos del pintor per procedir a fer les proves d’ADN. Una disconformitat i un disgust que no amaga: «Es confirma que aquesta decisió judicial inusual i injustificada de practicar l’exhumació ha sigut totalment inadequada i desproporcionada, i es posa en evidència la seva total improcedència i la inutilitat dels costos i perjudicis de tota mena que ha ocasionat», subratlla en la nota. 

OPERACIÓ COSTOSA

No en va, l’operació per extreure mostres biològiques del cadàver de Dalí (ossos llargs, cabells, ungles i dents) va ser de tot menys fàcil. L’acció es va portar a terme el 20 de juliol passat i va suposar aixecar la llosa d’una tona i mitja que cobreix el sepulcre del Teatre-Museu Salvador Dalí de Figueres, on descansen les restes embalsamades del pintor. I va comportar a més tota una sèrie de mesures excepcionals per convertir el museu en un búnquer i evitar així que el procés pogués ser filmat o fotografiat i, per tant, convertit en un circ mediàtic.     

No va servir de res la petició de la fundació a la magistrada d’evitar la costosa exhumació realitzant abans una anàlisi de l’ADN del cadàver del pare legal de la denunciant o del seu germà. Això hauria pogut descartar la hipòtesi de la paternitat de Dalí d’una manera més fàcil i menys costosa, però la jutge va desestimar la sol·licitud. 

Com ja va dir llavors, la fundació va recordar ahir que «reitera l’expressa reserva d’accions», és a dir, no descarta demanar les costes del judici, si arriba a realitzar-se, ni presentar una demanda per responsabilitat patrimonial a l’Administració de justícia per les pèrdues i despeses ocasionades per tot el procés. El que sí que sembla cada vegada més llunyà és que Abel pugui reclamar la legítima de l’herència del pintor (el 25% del patrimoni llegat a l’Estat espanyol i gestionat per la Fundació Gala-Dalí), cosa que va amenaçar amb fer en cas que es reconegués la seva filiació. Sobre les mostres extretes del cadàver de l’artista, la fundació comunica que seran restituïdes «pròximament».

RELACIÓ INVERSEMBLANT

Notícies relacionades

Dalí torna "a descansar en pau sota la cúpula" després de l'exhumació

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

La demanda de paternitat va començar quan Abel va assegurar que hi va haver una relació clandestina entre Dalí i la seva mare, llavors treballadora domèstica d’una família veïna del pintor a Cadaqués. Segons la demandant, hi ha testimonis que certifiquen que  l’artista pagava a un treballador d’un colmado perquè el mantingués al corrent de l’estat de la seva suposada filla. I que asseguren que quan el pintor es creuava pel carrer amb la seva mare, que la portava a ella en cotxet, li preguntava: «¿És la meva filla, Pilar?». 

Una relació, abans i després del naixement de la demandant, que no encaixa gaire ni amb el concepte de paternitat que tenia l’artista ni amb la seva sexualitat.