Sánchez en el seu laberint

No ho ha sigut aquest cop, perquè resulta que la trama corrupta és precisament la que li va proporcionar la infraestructura necessària quan, després de ser defenestrat en un ignominiós comitè federal, Sánchez va decidir mirar de recuperar el poder al PSOE. Són els tres que el van portar en un Peugeot a recórrer totes les agrupacions socialistes d’Espanya: Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García. Poques persones del seu entorn han gaudit de tanta confiança, sobretot Cerdán, a qui va creure fidelment fins que va llegir la transcripció de les seves converses amb Koldo a l’informe de l’UCO.

Les aventures del trio, a les quals s’afegeix el fet que Cerdán i Ábalos han sigut els poderosos secretaris d’organització del PSOE de Sánchez, han sumit el Govern, el partit, la militància socialista i, per descomptat, el mateix president en una crisi de difícil solució. Sánchez ha quedat atrapat en el seu propi laberint. I ningú, ni sembla que ell mateix, sap com se’n podrà sortir. Si és que pot, perquè tot i que ha demostrat profusament la seva capacitat per sobreviure a situacions crítiques, en aquesta ocasió les vies d’escapada semblen cegades.

Notícies relacionades

El futur de García Ortiz: una petició de nul·litat i la incògnita de la seva continuïtat en la carrera

Feijóo reclama explicacions al president i un ple extraordinari

La seva primera reacció va ser mirar de limitar el mal al partit, intentant preservar el Govern dels efectes de la trama destapada en els últims dies arran de la publicació de l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Però hi ha sospites sense aclarir que encara sobrevolen els fets. No se sap si la destresa de contractes només va comptar amb l’actuació dels tres implicats o hi va haver més col·laboradors. Alguns ja se citen a l’informe de l’UCO. Falta conèixer també si els diners recaptats eren només per a ells, tot i que sembla que sí, o per al finançament del PSOE.

Però, fins i tot en el cas que només Cerdán, Ábalos i Koldo hi estiguessin implicats i les comissions fossin només per a ells, no serà suficient que Sánchez remodeli l’executiva socialista. Ni tan sols que faci canvis en el Govern. La seva afligida compareixença de dijous a Ferraz ja es va revelar escassa per la magnitud de la crisi de confiança generada en la ciutadania i, en particular, en els seus votants. El president pot intentar fer jocs malabars amb els escassos recursos de què disposa, però, tret de sorpreses, no li serviran de gaire. L’única sortida viable seria sotmetre’s a una qüestió de confiança al Congrés dels Diputats, per renovar el suport dels seus socis i recuperar el lideratge. Altrament, només li quedarà una alternativa i és convocar eleccions. L’experiència ens ensenya que no existeixen els miracles, tot i que no es pot descartar al cent per cent que la resiliència de Sánchez encara ens pugui sorprendre.