Periodista Joan Maria Morros tracta sobre l'amistat a la novel·la "Els Coixinets"

Al periodista igualadí Joan Maria Morros li agrada escriure des de sempre, però no ha estat fins ara que ha publicat la seva primera novel·la, "Els Coixinets" (Columna), una història coral, on la protagonista és l'amistat que uneix un grup d'amics solters a la quarantena.

En una entrevista amb Efe, el cap d'informatius de RAC1 explica que l'obra va començar a prendre forma després d'acudir al sopar del Premi Planeta de fa dos anys, on va coincidir amb l'editora de Columna, Glòria Gasch, amb la qual va estar parlant sobre literatura i a qui li va comentar que algun dia li agradaria veure negre sobre blanc algunes idees que tenia per a una novel·la.

Amb un horari laboral endimoniat, Morros ha estat mesos escrivint a la nit i els caps de setmana aquest relat en què uns amics, solters, homes i dones d'entre 40 i  45 anys, tenen un grup de WhatsApp anomenat els "Coixinets" perquè entenen que "la seva parella més estable al llit és el coixí".

Marga, Josep, Marc, Albert, Paula o Júlia són alguns dels protagonistes, tots ells amb epicentre a Barcelona, encara que hi ha una casa a Gavà de dues plantes en la qual se celebren diferents trobades al llarg de l'any coincidint amb festivitats com ara la "Castanyada".

Joan Maria Morros deixa clar que, encara que en la seva vida privada hi ha un grup de WhatsApp d'una quinzena de persones, moltes d'elles solteres, la narració no és autobiogràfica, encara que "sí que hi ha un compendi de situacions que ens han pogut passar, com inventar-nos un casament per a l'any que ve, en una data determinada".

Una altra cosa en què se semblen aquests "Coixinets" de ficció amb els reals és que la quadrilla pot entrar en dansa a primeríssima hora del matí, al voltant de les set, un cop que un d'ells comença a enviar un missatge sobre qualsevol tema, amb prou feines dutxat i a punt d'esmorzar.

Els missatges, igual com passa a la novel·la, se succeeixen incessantment, amb les seves frases curtes, les seves exclamacions i les seves emoticones.

Els amics viuen enganxats als seus mòbils, "encara que s'esforcen per veure's sempre que poden i per quedar quan les seves professions els ho permeten".

Al final, precisa Morros, "es converteixen en una mena de família, amb un contacte diari" i rememora que en el seu grup real de "Coixinets" un d'ells va ser operat, en una intervenció "lleugera, però vam anar fent torns per estar a casa seva, al seu costat".

Joan Maria Morros reconeix que ha intentat crear "una novel·la divertida, distesa, de lectura ràpida" i no obvia que pot estar influenciat per la manera d'escriure de la ràdio, "on treballo des de fa més de disset anys".

D'altra banda, afirma que sempre li han agradat les històries de ficció corals i que és molt entusiasta de la pel·lícula "En la ciutat", de Cesc Gay, i de la sèrie "Friends".

Notícies relacionades

Doble mal viatge

La Miró invoca el seu esperit fundacional en el 50è aniversari

No amaga que s'ho ha passat molt bé escrivint la seva primera novel·la, "dedicant moltes hores, però quan m'he assegut sempre he sabut què havia d'escriure".

Després de la presentació de l'obra i de mantenir els primers contactes amb els lectors, ja hi ha hagut qui li ha dit que té un estil que recorda el de Sílvia Soler. "Una de les frases que més il·lusió m'han fet és que era com la Soler, però en home", diu.