Barcelona

Un prostíbul en un bloc de pisos: "Els clients s'equivoquen de timbre i ens desperten"

Veïns de la zona es queixen de molèsties habituals per soroll i d'inseguretat per la presència de desconeguts a l'escala que acudeixen a un domicili on es concerten trobades sexuals

El bloque del barrio del Clot, en Barcelona, donde los vecinos se quejan de la existencia de un prostíbulo en un piso.

El bloque del barrio del Clot, en Barcelona, donde los vecinos se quejan de la existencia de un prostíbulo en un piso. / JORDI COTRINA

5
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Algú ha pintat de vermell el timbre al porter automàtic per intentar evitar confusions. D’aquesta manera destaca en una cantonada entre els botons de la resta d’habitatges d’un bloc del carrer Aragó, a Barcelona. Tot i que el senyal és clar, encara hi ha qui s’equivoca i truca on no toca.

“Ens ha passat que a les tres de la matinada, mentre dormíem, han picat al nostre timbre i ens han dit: ‘Vinc a follar’”, relata un veí que, com la resta que han parlat, ho fan sota anonimat. Moltes llars de la zona del Clot relaten situacions semblants, assegurant que un pis funciona com a prostíbul des de fa uns 15 anys. Expliquen que hi ha inseguretat, por i sorolls, i afegeixen que les noies que hi treballen són molt joves. Totes són llatinoamericanes i tenen al voltant de 20 anys, segons anuncis fàcilment localitzables a internet.

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han rebut queixes i han intervingut per algun incident “lleu”, però asseguren que no han detectat activitat al domicili. L’adreça apareix de forma més o menys explícita a webs de contactes: no s’hi indica el pis, però sí un dels dos números del bloc.

Contactada per aquest mitjà, una noia que hi exerceix confirma que atén de 15:00 a 04:00 hores al domicili indicat pels veïns. El descriu com el seu “pis privat i independent”. La tarifa –a pagar en efectiu– és de 40 a 100 euros, segons la durada de la trobada, i demana que se l’avisi amb 20 minuts d’antelació.

“Ara funcionen amb aplicacions; pots baixar al portal i trobar-te’ls: pot ser un mecànic en pausa, un repartidor o un jove de 20 anys”, diuen al bloc. “Quan torno a casa i els veig amb el mòbil davant el pis, m’espero per precaució que els obrin”, confessa una dona. “No puc sortir tranquil·la de casa, sempre miro abans per l’espiell”, afegeix una altra.

Alguns veïns estan “farts” de trucar al 112. Un d’ells assegura que agents de paisà es van instal·lar al seu pis durant 15 dies en una investigació, però quan semblava que la clausura era imminent, no es va dur a terme. D’altres han tirat la tovallola –“no hi ha interès real a arreglar-ho”– i alguns expliquen que l’administració ha enviat burofaxs a la propietària del pis, una particular, sense resultat. Tots coincideixen que el funcionament és com el d’una casa de cites, on els clients i prostitutes només acudeixen amb cita prèvia.

Un error exasperant

“És habitual que piquin al nostre timbre a qualsevol hora i insisteixin: en una setmana pot passar cinc dies, i fins i tot tres vegades en un sol dia”, diu una resident. “Passa tant de nit com al migdia, i és el que més molesta –valora–. No sé si els clients són babaus o ho fan expressament. Un ens va mostrar que l’adreça que li havien donat era la nostra. Fins i tot un va entrar a casa nostra mentre teníem la porta oberta. I un dissabte al matí, van picar, vaig obrir i hi havia un home borratxo”.

“A part de les molèsties, provoca alarma i una mica de por”, explica una altra veïna. “Hi ha molts moments en què et trobes amb gent estranya a l’escala. I més d’una vegada, encara que el timbre estigui ben marcat, ens segueixen picant, sigui a les dues del migdia o a les onze de la nit. És una situació desagradable i portem molts anys aguantant”.

Barcelona deixarà de multar les prostitutes i sancionarà més els clients i la publicitat del sexe de pagament

La mateixa veïna va patir una situació incòmoda esperant l’ascensor, fa “sis o set anys”: “Vaig tenir un ensurt. Estava d’esquena, va entrar algú, va venir cap a mi i se’m va abalançar. ‘Què!?’, vaig cridar i em vaig girar. ‘Perdona, perdona’, va dir ell i va pujar per l’escala”. Diu que no es veu capaç d’interpel·lar els clients per por a un enfrontament.

Una tanca trencada

“Més d’un cop he fet fora clients: els enfronto quan els veig picar el timbre”, diu un veí, que denuncia el tràfec constant de desconeguts a l’edifici. “Genera una inseguretat tremenda, entren persones tot el temps gairebé a la porta de casa teva”.

També diu que sovint ha hagut de cridar l’atenció pel soroll i la música forta: “Els caps de setmana hi ha més moviment, però pot passar qualsevol dia a qualsevol hora. He hagut de queixar-me un dilluns a la tarda o un dimarts al matí, tot i que el pitjor és el soroll de 10 de la nit a la una. Les noies gairebé mai m’han obert, però quan ho han fet, els he demanat si us plau que facin silenci. Paren perquè saben que fan alguna cosa malament. Però l’endemà tornen”.

Com aborda Europa la prostitució? De la regulació a Alemanya a l’abolicionisme a Suècia, sense resultats clars

La Guàrdia Urbana assegura que va inspeccionar el pis el 2023 sense detectar-hi activitat. Des d’aleshores, ha registrat tres queixes. Els Mossos diuen que no han rebut cap denúncia sobre l’exercici de la prostitució al pis. Sí que han actuat aquest any per una baralla amb un presumpte client que va ser acusat de robar diners. En una altra ocasió, van acudir perquè una prostituta es va equivocar de pis i la clau va quedar encallada al pany. La reparació va costar 300 euros.

Notícies relacionades

“Quinze anys donen per molt”, sospira un veí, cansat de sentir mobles arrossegant-se: “No dic que cridin durant l’acte, almenys això no passa. Però, per alguna raó, mouen llits a qualsevol hora. Ens llevem d’hora i, en plena nit, se senten armaris movent-se per la fantasia sexual d’algú”.

Escèptic amb la possibilitat que la Generalitat aboleixi realment la prostitució, comparteix escenes esperpèntiques: “Una nit, un client descontent va agafar l’extintor i el va buidar tot al replà. Un altre va ser expulsat del pis completament nu i li van tirar la roba per la finestra. Quan Espanya va guanyar l’Eurocopa, les noies estaven a la finestra, sense roba, cridant als del bar: ‘Pugeu, pugeu!’ Després d’una victòria del Barça, la selecció o altres equips, hi ha més clientela. Però, en realitat, vénen cada dia”.