Peralada ambienta 'Madama Butterfly' sota la bomba atòmica de Nagasaki

La setmana gran de la lírica al Festival Castell de Peralada culmina avui amb l’estrena a Espanya d’una potent versió de 'Madama Butterfly', de Giacomo Puccini. Joan Anton Rechi ambienta la tragèdia a la ciutat de Nagasaki abans i després de la bomba atòmica que va arrasar la ciutat durant la segona guerra mundial. «Tot està inventat», confessa Rechi, que va fer els seus primers passos en l’òpera com a assistent de Calixto Bieito. «Tot i així, intento aportar una mirada diferent d’aquesta popular obra. Si fins ara s’ha representat bàsicament de forma preciosista a la japonesa o de forma moderna i trencadora, jo he optat per treure Butterfly del seu context, però soc fidel al llibret», afegeix. 

GRAN REPARTIMENT

El dolor de Cio-Cio-San ressona en la desolació de les ruïnes de la ciutat en aquest singular muntatge amb un enorme repartiment liderat per Ermonela Jaho (Cio-Cio-San, la jove geisha de 15 anys que té el sobrenom de Butterfly, papallona), Bryan Hymel (Pinkerton, oficial de la Marina nord-americana), Gemma Coma-Alabert (Suzuki, criada de Cio-Cio-San) i Carlos Álvarez (Sharpless, cònsol dels EUA). Hymel i Álvarez van obrir temporada a la Scala amb la versió original completa d’aquest mateix títol estrenat el 1904 a Milà. Jaho i Coma-Alabert acaben d’interpretar-lo al Teatro Real.

    

Tots ells coincideixen en la coherència de la proposta escènica de Rechi, director que també ha firmat, entre altres, 'Combattimento', de Claudio Monteverdi, un dels èxits de l’any passat a Peralada, i la versió d’'Il trovatore' de Giuseppe Verdi ambientada en l’època del pintor Francisco de Goya que ha acomiadat la temporada 2016-2017 del Liceu. El cor del Gran Teatre també canta en la cita empordanesa en aquesta nova producció, aquí amb l’Orquestra Simfònica de Bilbao dirigida per Dan Ettinger, en el debut a Espanya d’aquest músic israelià que abans d’agafar la batuta va fer carrera com a baríton.

FORA DE CONTEXT

En lloc de la seva caseta al turó, la primera part transcorre en un imponent edifici diplomàtic, monumental i clàssic, representació del poder d’Occident. «El contrast entre Orient i Occident s’aguditza en aquest context on veiem encara més vulnerable la protagonista en el primer acte, en un espai que li és aliè». El segon i el tercer situen l’espectador tres anys després, amb una Nagasaki arrasada per la bomba atòmica. Davant de tanta desolació, Butterfly s’aferra a la seva única esperança: el retorn del seu marit i pare del seu fill, que reserva com una sorpresa per a ell. 

  

 La noia no sospita de la traïció del nord-americà, qui sí que sabia de l’escassa validesa legal del seu matrimoni. Per a la jove esposa, l’única esperança és tornar-lo a veure. Per això va cada dia al consolat i fins i tot s’instal·la a prop d’allà. «La seva tragèdia es converteix en la de tots. Aquest espai de destrucció ho porta tot a un punt límit i contribueix que la música arribi de forma més directa i emocional».

FORÇA POÈTICA

Jaho, que ha cantat centenars de vegades aquest paper, destaca la coherència i força poètica de la proposta amb escenografia d’Alfons Flores i vestuari de Mercè Paloma. «En l’obra, cada paraula del llibret adquireix sentit. Entens millor l’esperança cega de Butterfly en Pinkerton, a la qual s’agafa per continuar endavant. És la mateixa fe en un futur millor a què s’agafa qualsevol refugiat que ha abandonat el seu país i ha lluita per tirar endavant la seva família», declara la soprano, encantada amb el seu debut a Peralada. «L’autenticitat de les coses reals sempre arriba més a la gent que la simple bellesa», afegeix.

  

 El baríton Carlos Álvarez, tot un veterà del festival, comparteix la seva visió. «Aquesta Madama Butterfly exemplifica el que significa fer òpera avui, ja que fa ressonar els conflictes de la nostra societat», destaca el cantant malagueny. A diferència d’altres muntatges que han utilitzat l’òpera per denunciar el turisme sexual a l’Àsia, Álvarez agraeix que aquesta versió li permeti salvar «una mica» el seu personatge. «A vegades, el paper del cònsol s’acosta al que és il·lícit i èticament reprovable. Però en aquesta producció el personatge recupera una cara més amable». 

Notícies relacionades

Ermonela Jaho: "Una cantant és tota una estratega"

¿Val la pena?

  

 El muntatge és una coproducció amb la Deutsche Oper Am Rhein que ja la va estrenar a Düsseldorf aquesta temporada amb un repartiment diferent. El seu plantejament, sens dubte, no té res a veure amb la primera versió que es va veure a Peralada fa 12 anys, firmada per Lindsay Kemp i amb la xilena Cristina Gallardo-Domâs.