Ermonela Jaho: "Una cantant és tota una estratega"

La soprano albanesa Ermonela JahoErmonela Jaho ha emocionat el públic més exigent amb les seves commovedores interpretacions. La cantant que, molts comparen amb la gran Maria Callas, debuta aquest dilluns a Peralada com a protagonista de 'Madama Butterfly'.  

–¿Què representa tornar a encarnar la jove geisha?

–Encara que l’he cantat moltes vegades, sempre és diferent. L’òpera és com la vida i està plena de sentiments universals. Però la vida canvia, i la meva interpretació de Cio-Cio-San, també. Sempre la canto com si fos la primera i l’última vegada. Cada moment és únic, irrepetible. A Peralada, al ser a l’aire lliure, quan arribi el final del primer acte, el duo d’amor que canta al cel, la nit i les estrelles serà màgic.

–¿Quina és la clau per interpretar  'Madama Butterfly'? 

–Exigeix una gran resistència física vocal, però també molt tremp. Com a bona balcànica i mediterrània, porto la passió a la sang i he de controlar l’emoció per no comprometre la veu i arribar en plena forma al final. Una cantant és una estratega, ha de calcular quan ha de donar més o menys. El públic vol emocionar-se, però també escoltar la música, per això aquest personatge sempre és un repte, és igual les vegades que l’hagi cantant.

–La seva primera 'Traviata', on va substituir Anna Netrebko al Covent Garden, la va catapultar com a Violeta. ¿Com va ser el seu debut com a Butterfly? 

–Més tranquil. Estava tot programat a l’Òpera de Filadèlfia. Va ser emocionant, encara que al principi tenia por. Jo canto el personatge de forma molt lírica. Giacomo Puccini utilitza una orquestració gran i el costum ha sigut utilitzar veus fortes i grans. Ho respecto, però Butterfly ha d’oferir un ampli ventall de colors perquè quan comença és una nena de 15 anys, i quan acaba, una mare de 18. És molt jove i els seus sentiments s’han de poder sentir. Com que la meva veu és lírica i no dramàtica, tots em deien que perdria la veu si cantava aquest personatge.

–Aquell debut va ser un èxit. 

–La carta del sentiment va connectar amb el públic. A vegades un plor o un crit ressona més als seus cors que una interpretació perfecta però mecànica. Sempre m’ha preocupat més el sentiment, l’autenticitat. La veu és un pont entre el cor de l’artista i el de l’espectador. El públic et perdona que no siguis perfecte, però has de ser sincer.

–¿D’on sorgeix tanta veritat en les seves interpretacions? 

–Cantar és una teràpia. En escena surt tot el que has patit i sentit. Interpreto Cio-Cio-San o Violeta dins d’una ànima turmentada que en realitat és la meva. La vida és una guerra. S’ha de lluitar pels teus somnis i sacrificar-te. I aquesta professió, que adoro, exigeix molts sacrificis. Pots sentir-te deprimit o sol, però quan trepitges l’escenari has d’entregar-ho tot. Els sacrificis fets ajuden a connectar amb l’ànima turmentada dels personatges.   

Notícies relacionades

Peralada ambienta 'Madama Butterfly' sota la bomba atòmica de Nagasaki

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

–¿Quins nous rols prepara? 

–Estic pensant a interpretar 'Adriana Lecouvreur', 'Mefistofele', es parla d’una 'Tosca'... Ja ho veurem.