Bryan Ferry, les brillantors del passat

Les cròniques sobre Bryan Ferry subratllen l’elegància del personatge i, bé, encara que és cert que una idea de la sofisticació i el glamur l’ha acompanyat en la seva trajectòria, el seu discurs musical no només és fotogènic: hi ha una foscor –a joc amb un traç rítmic libidinós– en la seva obra dels anys 80 i, retrocedint fins als 70, tenim les estridents ocurrències dels seus primers dies amb Roxy Music.

  

 La producció d’aquestes dues dècades va alimentar la totalitat del seu repertori d’aquest divendres passat al Festival Castell de Peralada. Ferry ha anat publicant discos en les últimes dècades (l’últim és 'Avonmore', del 2014), però a l’hora de les gires, les seves mencions més modernes no passen dels dos discos en solitari que va llançar als anys 80, 'Boys and girls' i 'Bête noire'. El material més envoltant, de ritmes nocturns i cadències sensuals, va dominar la primera part del recital: de 'The main thing' (d’'Avalon', el disc final de Roxy Music, de 1982) a l’èxit 'Slave to love' i d’aquí a la refinada, amb sanefes exòtiques, 'Bête noire' i la densa 'Zamba'. Lluminositat tènue, ambients carregats i un Ferry creïble com a nuvolós 'crooner', assegut a vegades al teclat.

  

 Banda àmplia, nou músics, inclosos dos coristes que van recolzar amb frondositat els flancs vocals més opacs de Ferry (que alguns n’hi va haver), així com una violinista, una saxofonista i clarinetista (Jorja Renn, que va disfrutar de diversos moments de protagonisme, com en la rescatada 'Ladytron') i la docta guitarra del senyor Chris Spedding. Encara que en el primer bloc hi va haver alguns viatges al Roxy Music més llunyà (afegim-hi 'Out of the blue'), va ser a partir de l’equador del recital quan, alçant el to amb 'Stronger through the years', el vell grup va dominar el pentagrama.

    

Notícies relacionades

Bryan Ferry i Franco Battiato actuaran a Peralada

Amb el peu esquerre

Ferry va citar Dylan i Young, però el que va cridar més l’atenció va ser veure’l alterant el seu aspecte sever i lluint un franc somriure a l’acabar el tema una mica esbojarrat 'Remake / remodel'. Es diria que va ser durant aquest tram –regat amb relíquies com 'In every dream home a heartache' i' If there is something'– quan millor s’ho va passar.

95 SUBSTANCIOSOS MINUTS

No podien faltar, és clar, ni 'More than this' ni 'Avalon', serioses i seductores, però les va voler combinar amb la frescor remota de 'Virginia plain' en un tram final sacsejat per 'Love is the drug' i que, ja en territori de bis, va conduir a 'Let’s stick together', 'What goes on' i la versió de 'Jealous guy', de Lennon, sentida i envoltada de poètics punts de llum. Bryan Ferry rialler, còmode no només en el seu rol de madur gentleman, sinó delectant-se amb els seus records més juvenils, i estirant la sessió amb una propina inhabitual en aquesta gira, 'Editions of you'. Resumint, en fi, les troballes per les quals serà recordat en 95 substanciosos minuts.