Els forenses acaben a mitjanit l'anàlisi del cadàver de Salvador Dalí al Teatre-Museu de Figueres

«L’últim espectacle que farà Dalí». Marga, una veïna de Llançà, un dels centenars de curiosos que s’amuntegaven ahir a la nit al davant del Teatre-Museu Salvador Dalí de Figueres, resumia bé l’escena que es desenvolupava davant dels seus ulls. Encara que segur que, si l’hagués sentit, el seu comentari no hauria fet gaire gràcia a la directora del museu Dalí, Montse Aguer, ni a l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, que contemplaven amb mirada compungida com desfilava per la porta del museu la comitiva judicial, seguida dels forenses amb els seus maletins i dels treballadors d’una funerària, amb un taüt i una llitera. Encara que aquesta vegada –si no és que la prova d’ADN resulta positiva–, el responsable del xou no va ser el pintor surrealista, sinó una veïna de Figueres, Pilar Abel, que sosté que és filla de Dalí.

Abel no va ser ahir a Figueres, encara que sí que hi era el seu advocat, Enrique Blánquez. Al llarg del matí, Abel va participar en un altre espectacle diferent, als platós televisius de Madrid, després de renunciar a ser present a Figueres, malgrat sentir «alleujament» per haver aconseguit el seu objectiu, perquè al seu dia les imatges del funeral del pintor li van fer «molt de mal», segons va explicar.

El judici sobre la paternitat de Dalí es desenvoluparà a Madrid el 18 de setembre vinent, data en què ja han d’estar disponibles els resultats de la prova genètica (encara que Blánquez espera que estiguin fets en un termini de 15 dies). Només si resulta positiva, Abel emprendria un segon procés per reclamar la part legítima de l’herència del pintor, que seria del 25% del patrimoni llegat a l’Estat espanyol i gestionat per la Fundació Gala-Dalí.

L’alcaldessa de Figueres lamentava ahir que el jutjat que va ordenar executar l’exhumació a la jutge de Figueres no s’hagi plantejat esgotar altres possibilitats menys costoses, com realitzar una prova d’ADN a les restes del pare legal de Pilar Abel, que, si hagués resultat positiva, hauria evitat el costós operatiu que incloïa un dispositiu policial, la intervenció d’una empresa que havia d’aixecar la llosa d’una tona i mitja i la instal·lació d’una carpa per ocultar els treballs fins i tot de la vista d’un poten-

cial dron que sobrevolés la cúpula geodèsica de vidre que cobreix l’escenari del Teatre-Museu sota el qual reposava fins ahir el cos de Dalí. Malgrat el que té de desagradable la situació, apuntava ahir Felip, l’expectació generada «ha permès reforçar la posició de Figueres com a la ciutat de Dalí».

L’operació va començar a les 20.15 hores per així permetre que el museu mantingués la seva activitat diària  normal. Està previst que avui torni a obrir a les nou del matí, ja que els treballs s’haurien d’haver acabat després que a les 23.40 acabés l’extracció de mostres de teixit del cadàver de Dalí, que segons l’alcaldessa de Figueres estava «ben conservat».

COS EMBALSAMAT

El fet que el cos de Salvador Dalí fos embalsamat fa que l’extracció de teixits que puguin aportar ADN en bon estat sigui particularment laboriosa. Els treballs estaran a càrrec de dos forenses i un tècnic de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. Segons la seva directora, Aina Estarellas, en casos similars (en què el cos ha sigut sotmès a un procés d’embalsamament i tractat amb formol) sol ser necessari extreure dents i mostres d’ungles i de medul·la òssia procedent d’ossos llargs.

Notícies relacionades

L'última tallada de cabells de Dalí

L'exhumació del cos de Dalí començarà dijous a les 20.00 hores

Al llarg del temps, Pilar Abel ha anat incorporant detalls al relat de la seva presumpta concepció en una relació clandestina entre Dalí i la seva mare, llavors treballadora domèstica d’una família veïna del pintor a Cadaqués. Segons va explicar en roda de premsa dimecres a Madrid, diversos testimonis han certificat que l’artista pagava a un treballador d’un colmado perquè el mantingués al corrent de l’estat de la seva filla, i que quan es trobava pel carrer amb la seva mare, portant-la a ella amb el cotxet, li preguntava «¿És la meva filla Pilar?». Una relació, abans i després del naixement de la demandant, que no encaixa amb el concepte de paternitat de l’artista ni amb la seva sexualitat, més inclinada a la contemplació i l’autoestimulació que al contacte físic directe. I tampoc amb la relació que mantenia amb Gala el 1956, quan va néixer Pilar Abel.

En parlem amb Lluís Duran, amo de l’Hotel Duran, un dels llocs dalinians de Figueres, on el pintor dinava sovint i despatxava els seus assumptes. «¡Allà hi havia Gala, que era una sergenta! El portava de la mà amunt i avall i li deia tot el que havia de fer. I en aquells anys encara estaven molt enamorats i ell era molt dependent d’ella», apunta Duran, que coneixia l’artista des dels 8 anys. I encara li quadra menys una relació d’aquesta mena a Cadaqués, «on hi havia en aquelles dates persones de la família, en un poble petit on tot se sap i es veuen moltes coses. Al final, quan ell ja estava fart d’ella i estava disgustat per tots aquells hippies que adoptava Gala, no li dic jo que no. Però llavors no s’hauria atrevit amb Gala. Gala era molta Gala».