CITA MUSICAL AL FÒRUM

Cruïlla Barcelona, la festa tranquil·la

El festival estiuenc torna a fer bandera d'un cartell musical integrador i un ambient amable en la seva vuitena edició

3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Jordi Herreruela, director del Cruïlla Barcelona, comença a saber amb certesa quina mena d’espectador abunda en el seu festival. «Estem estudiant els nostres visitants des de fa dos anys amb eines de Big Data», ens explica per telèfon en un impàs estrany a la seva agenda d’aquesta setmana. «Curiosament, el 60% dels assistents al Cruïlla no van a altres festivals. Parlem de persones que creien que els festivals no eren per a ells fins que va descobrir el nostre».

De forma premeditada o no, molts dels grans festivals tenen un target bastant determinat. Amb la seva varietat de sons, noms populars i un ambient que convida a l’harmonia familiar, el Cruïlla es presenta com un estrany cas de festival no per a una tribu concreta. «El nostre públic –apunta Herreruela– és sobretot un públic de canals de streaming. Pot venir per un artista en concret i conèixer només una o dues cançons d’altres, però queda sorprès pels grans directes. Aquesta és la nostra aposta: els grans directes».

CARTELL HETEROGENI / Des d’avui fins diumenge, quan se celebrarà la seva jornada (encara més) familiar de comiat, el festival presentarà al Fòrum actuacions d’artistes molt diferents però marcats per la seva facilitat per ser disfrutats. Del renascut grup funk Jamiroquai al clàssic modern del rock americà Ryan Adams, del duo electro-pop immortal Pet Shop Boys a les rimes irresistibles de Kase.O, dels especialistes en himnes pop festivalers Two Door Cinema Club a l’emotiva cantautora folk Ani DiFranco, gairebé tot al Cruïlla sembla apte per a un ampli marge de públic.

«El més important per a nosaltres –explica Herreruela– és tenir un cartell que estigui compensat: que hi hagi artistes veterans combinats amb altres de recents i no s’imposi un sol so. Si veiem que el cartell està quedant massa rocker, per exemple, intentem convidar algú de hip-hop o world music. És un equilibri delicat que aquest any s’ha aconseguit».

Com de costum, el ritme anirà de menys a més, com en una mixtape ben modulada: «Que la mateixa música sigui la que vagi generant l’atmosfera fins a desembocar en una festa… Però una festa tranquil·la». Per exemple, avui mateix gairebé es començarà amb Ani DiFranco i gairebé s’acabarà amb la bogeria rap-rave de Die Antwoord.

COMODITAT ABANS QUE RES / Quan parlo amb Herreruela, només dos dies abans del festival, la seva principal preocupació no és si algú pensa que aquest any han portat poc rap («no és tan poc: hi ha Kase.O, hi ha Residente, fins i tot Die Antwoord es podrien incloure en aquesta lliga»), sinó si els assistents se sentiran tan còmodes com de costum. «Per a nos­altres el públic és un cap de cartell», afirma Herreruela.

Un festival que ha fet bandera de la seva comoditat necessita mantenir el nivell any rere any, i aquest 2017, el desafiament era important: ja s’han esgotat les 25.000 entrades per avui, mentre que l’any passat se’n van vendre 21.000 per a aquesta mateixa jornada. «Hem afegit barres i gent al darrere, hem reforçat lavabos, hem millorat l’oferta gastronòmica…», promet. «Volem que el Cruïlla segueixi sent el festival agradable».

Notícies relacionades

«Per tradició», continua Herreruela, «en els festivals se centrava tot l’esforç en el programa. I acceptaves fer cues infinites, menjar malament, o que el lavabo fos una marranada, només per veure una sèrie d’artistes. Això només ho accepta un públic molt fan». O molt jove; quan ets jove, no t’afecta res, et creus invencible. «Nosaltres tenim un públic d’altres edats que només sortirà de casa si l’experiència és agradable».

Per sort, aquest any no hi ha quatre escenaris, com el 2016, sinó sis per recollir el públic. S’hi suma un escenari per a figures emergents, situat a la carpa a l’entrada del recinte, i una novetat al Cruïlla: un espai per a dj. «Mai havíem tingut una cosa així. Seran selectors de perfil roots, funk, disc, etcètera. Ens feia gràcia la idea de tenir dj posant grans temes amb un equip de màxima qualitat». Festa, però recordin: festa tranquil·la.