Dimitris Papaioannou: "La crisi ha obligat crear des del no res"

Nascut a Atenes el 1964 ha firmat 23 produccions. Utilitza l’escenari com una gran paleta on juga i interactua amb materials diversos per sorprendre i qüestionar l’espectador. Demà presenta 'The great tamer' (El gran domador).

–Va començar pintant. ¿Com va arribar a la dansa contemporània?

–No és estrany viatjar de les arts plàstiques al teatre. Quan tenia 19 anys i estudiava Belles Arts vaig conèixer la meva primera professora de dansa i vaig agafar el gust a expressar-me amb el cos.

–De dibuixar figures a crear amb elles.

–Els còmics em van ensenyar a narrar a través d’imatges i, més tard, vaig afegir moviments per animar-les. 

–¿Utilitza sempre storyboards?

–Ara faig només esbossos com si fossin notes. Els grans espectacles sí que requereixen un storyboard per assegurar tot el que inclou el contracte. És útil si has de planificar molt. Però m’he adonat que soc més creatiu com menys coses sé del que vaig a fer. 

–¿Sol treballar amb el mateix equip de ballarins?

–Durant 17 anys vaig treballar amb la meva companyia Edafos Dance Theater. La vaig tancar abans d’ocupar-me de les cerimònies olímpiques. Era difícil mantenir-nos sense suport oficial. Vaig fer moltes coses que no m’interessaven per pagar salaris, així que me’n vaig cansar i em vaig fer independent. Però acostumo a treballar amb uns ballarins a qui se’n van afegint de nous, segons el projecte.

–A Barcelona no el veurem ballar. 

–M’hauria agradat però aquesta obra té 10 intèrprets i, com que el procés va ser complicat, vaig haver de sacrificar el meu paper per dirigir-la. 

–¿Quina importància concedeix al missatge en aquesta nova obra?

–No m’agrada el concepte de missatge en l’art. Si sintonitzes amb ella et farà pensar en moltes coses. No hi ha respostes, és clar, però sí un desig encriptat que vull compartir.

–¿Riurem?

–Hi ha molt sarcasme i ironia a més d’una gran dosi d’amor i tendresa pels éssers humans. L’obra té un toc oníric, de circ recargolat.

–¿Ha avançat la seva carrera gràcies als Jocs d’Atenes? 

–L’únic avanç després de dedicar tres anys a les cerimònies d’obertura i clausura va ser deixar de banda l’ambició, la vanitat i l’experimentar a gran escala. Vaig aprendre a finançar-me de forma més senzilla. 

Notícies relacionades

El Grec es posa en dansa

Set noves produccions en la temporada del Liceu

–¿Alguna cosa positiva de la crisi?

–Gràcies a ella els comissaris culturals s’han fixat en Grècia. La meva reacció ha sigut crear el màxim de poesia amb el mínim. Toca crear des del no res, només amb la imaginació.