Grace Jones, encara inquietant

Grace Jones era una excèntrica criatura quan va irrompre, als 70, i el més destacable és que ens ho segueix semblant quatre dècades després, quan ja ho hem vist tot. Barreja de bèstia felina i fetillarea, dotada encara d’una imponent veuassa, va fer arquejar les celles a l’expert públic del Primavera Sound amb la seva música fosca i sensual, d’una remota mística i sobre bases greus amb ancestres jamaicans.

Notícies relacionades

Margarit deixa el Mercat de les Flors apostant pel gran format

Comèdia negra amb tocs d’intriga

Un concert de guió semblant al del Sónar del 2009, apuntalat en els seus hits, encara que amb més vestits exòtics i màscares. Obertura sigil·losa, endinsant-se en la nit amb aquell 'Nightclubbing' de David Bowie i Iggy Pop. «Molt vent», va observar en un castellà que xampurrejava quan freqüentava les discos eivissenques. This is, del seu últim disc, 'Hurricane' (2008), i 'Private life', la seva versió de Pretenders, que va cantar desplaçant-se per terra com una tigressa.

AMB ‘HULA HOOP’ / Una Grace Jones allunyada de la seva primera era disco, que prefereix assentar-se en l’alentida cadència de reggae un dia subministrada per Sly Dumbar i Robbie Shakespeare: d’'I’ve seen your face before' (el 'Libertango' d’Astor Piazzolla) a 'My Jamaican guy'. Una cançó encara inèdita, Shenanigans, i un Love is the drug (Roxy Music) amb guitarra rockera, rumb a 'Pull up to the bumper', devastadora i funky, amb l’estrella baixant a la sorra lluint una cabellera platí vodú i coberta per la pluja de confeti, i 'Slave to the rhythm', que va cantar mentre feia girar un 'hula hoop' amb la cintura. Grace Jones, inquietant i àgil als 69 anys.