Grace Jones, encara inquietant

Grace Jones era una excèntrica criatura quan va irrompre, als 70, i el més destacable és que ens ho segueix semblant quatre dècades després, quan ja ho hem vist tot. Barreja de bèstia felina i fetillarea, dotada encara d’una imponent veuassa, va fer arquejar les celles a l’expert públic del Primavera Sound amb la seva música fosca i sensual, d’una remota mística i sobre bases greus amb ancestres jamaicans.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Un concert de guió semblant al del Sónar del 2009, apuntalat en els seus hits, encara que amb més vestits exòtics i màscares. Obertura sigil·losa, endinsant-se en la nit amb aquell 'Nightclubbing' de David Bowie i Iggy Pop. «Molt vent», va observar en un castellà que xampurrejava quan freqüentava les discos eivissenques. This is, del seu últim disc, 'Hurricane' (2008), i 'Private life', la seva versió de Pretenders, que va cantar desplaçant-se per terra com una tigressa.

AMB ‘HULA HOOP’ / Una Grace Jones allunyada de la seva primera era disco, que prefereix assentar-se en l’alentida cadència de reggae un dia subministrada per Sly Dumbar i Robbie Shakespeare: d’'I’ve seen your face before' (el 'Libertango' d’Astor Piazzolla) a 'My Jamaican guy'. Una cançó encara inèdita, Shenanigans, i un Love is the drug (Roxy Music) amb guitarra rockera, rumb a 'Pull up to the bumper', devastadora i funky, amb l’estrella baixant a la sorra lluint una cabellera platí vodú i coberta per la pluja de confeti, i 'Slave to the rhythm', que va cantar mentre feia girar un 'hula hoop' amb la cintura. Grace Jones, inquietant i àgil als 69 anys.