Cinc proves de l'enginy de Pere Tàpias

'MORENO DE LA FÉ' (1971)

Un dels forts de Pere Tàpias era la seva habilitat per reciclar els gèneres populars en benefici dels seus mordaços apunts socials. 'Moreno de la fé', un dels seus primers 'singles', retrata a ritme de pasdoble la frustració d'un immigrant andalús que arriba a Barcelona amb el somni de ser torero i acaba de peó en la construcció. L'època i la joventut de l'autor serveixen d'atenuants per a un missatge una mica ambigu i algun vers que avui seria considerat políticament inacceptable.   

---

'ERA TAN BON HOME' (1973)

Potser el número més recordat del primer elapé de Tàpias, 'Per a servir-vos', en què el cantautor de Vilanova ja desplega totes les claus del seu particular estil: simplicitat instrumental, sorneguera interpretació vocal, bonhomia i costumisme irònic. Aquí recorre a un boogie woogie de manual per assenyalar la hipocresia que s'amaga darrere dels elogis que suscita la mort d'un conegut.

---

'LA MOTO' (1979)

El gran 'hit' de Pere Tàpias és aquest hilarant himne al vehicle de dues rodes, símbol de les expectatives d'ascens social del protagonista i ganxo per atraure noies, "que s'arrapen com llagostes / pel Garraf quan fem les costes". Musicalment hereva de la 'chanson' francesa (i, en especial, de Georges Brassens), la cançó deu bona part del seu encant a aquell gloriós "pa pa pa pa pa" que evoca els pets del ciclomotor.

---

'PASSATGES FOOTINGUEROS' (1982)

Una debilitat personal. Tàpias es posa el xandall i les vambes i es mofa de la moda del que avui anomenem 'running' (¡fa 35 anys!) amb una peça desbordant d'enginy còmic i gràcia musical, prenent com a model la guitarra jazz de Django Reinhardt i altres paladins del swing i deixant per a la història de la 'cançó' una rima imbatible: "Sebastian Coe no m'humilla / jo sóc el rei de la milla". Pur 1982.

---

Notícies relacionades

Mor Pere Tàpias, cantautor, radiofonista i gastrònom

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

'MÀXIMES I MÍNIMES' (1987)

Pere Tàpias 'goes disc'. Sobre una sorprenent (i una mica rudimentària) base de ritme electrònic, el cantautor de Vilanova va recitant una lletania de jocs de paraules que proven que en la llengua l'ordre dels factors sí que altera el producte. No tots els rodolins tenen el mateix nivell d'enginy ("no és el mateix [...] / la T petita / que petita la té..."), però el resultat té alguna cosa indiscutiblement hipnòtica.