Laura Gallego, cançó espanyola en clau 'vintage'

Fa 25 anys, quan Laura Gallego naixia, moria una manera d’entendre la música a la qual avui ret tribut aquesta hereva d’un temps en què a la 'copla' se l’anomenava cançó espanyola i obria el seu ventall d’estils en forma de produccions monumentals. Perquè als 80 hi va haver moltes més coses que la 'movida' i sovint s’oblida que també va coincidir amb l’esplendor d’aquell descomunal gènere. Disposada a reviure’l, aquesta jove andalusa ha aconseguit l’impossible: que el mestre de mestres Paco Cepero torni a assumir la producció i composició de tot un disc, que ha titulat 'Vintage'.

Obre la gira de presentació avui a la sala Barts de Barcelona, ciutat en què no havia actuat mai abans. «Em fa molta il·lusió començar aquí, on tinc molta família i hi ha molta gent del meu poble vivint; és com iniciar un nou camí en un lloc on la majoria de la gent ni sap qui soc», afirma Gallego. Rutilant guanyadora de la segona edició del fenomen televisiu 'Se llama copla', ha crescut en la seva terra envoltada de l’enrenou mediàtic i d’admiradors que volien fer-se una foto amb ella a cada cantonada.

Costa fer-se la idea del que va significar 'Se llama copla' a Andalusia. Res a envejar a 'Operación Triunfo'. Va explotar cap a la meitat de la seva primera edició i en la segona va registrar les audiències més elevades en la història de Canal Sur. «Per a qualsevol de nosaltres era impossible passejar sense que et paressin constantment. Però, després sorties a una altra comunitat i ningú et coneixia; cosa que, d’altra banda, també es feia molt còmode».

I més tractant-se d’algú que no anava per a artista. «Crec que estava acabant l’ESO quan vaig entrar al programa». Gairebé a contracor. «Jo sempre deia que volia estudiar periodisme o dret, cantar era només per divertir-me a les festes. Quan unes amigues em van inscriure al càsting sense jo saber-ho, em vaig negar en rotund a anar-hi», assegura. Hi va acabar anant per acontentar la seva mare, convençuda que no passaria d’allà. Va anar superant proves, va entrar al concurs que tot Andalusia esperava i el va guanyar. Amb només 16 anys.

SENSE TALLS I CANTAT D’UNA TIRADA

'Quina fera de nena', podria haver-se dit la pel·lícula sobre aquells dies. Perquè Gallego canta i es mou per l’escenari com tota una dona valenta. I ja aleshores el gran Cepero es va fixar en ella. «Preparant el disc em va explicar que la cançó 'Mi primer amor' l’havia escrit després de veure’m llavors per la tele. És com si fes molt temps que ens haguéssim buscat l’un a l’altre».

No en va ha titulat el seu nou disc 'Vintage', amb un reggaeton com a única concessió al present i farcida d’arrelades balades. «És una regressió al passat i com a tal s’ha fet: sense retocs ni retalla i enganxa, amb gairebé totes les cançons cantades d’una tirada i instruments reals». 

ASSAJOS METICULOSOS

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

I comandat per una única persona. «Encara no hi cabo a la pell de goig al compartir tants moments amb una llegenda viva», afirma Gallego. Abans d’entrar a l’estudi va assajar tot el repertori amb ell. «No t’envia maquetes ni àudios, et canta les cançons amb la guitarra. Pocs saben com canta de bé».

Ella no se'n sabia avenir al sentir-lo. «A vegades, a l’escoltar-lo, li deia: ‘Aquest 'quejío' que fas és de la Pantoja, o aquell vibrato és de Chiquetete, o això que acabes de fer és de la Jurado...’. I ell em responia: ‘Perdona que et digui, però jo a tothom li dic com ha de cantar les meves cançons; si tu reconeixes en mi alguna cosa d’un altre artista, és perquè jo l’hi vaig ensenyar’».