El món que deixarem als fills

Totes les generacions han imaginat com seria la vida de les generacions futures, i moltes han sigut visions apocalíptiques, catastròfiques i fosques. Però, com recorda Joan Yago, autor d’El futur, els nostres besavis somiaven un futur en què l’electricitat i el progrés alliberarien la humanitat de qualsevol patiment. Les nostres àvies, que van viure la guerra, estaven enfocades en la idea de sobreviure. Els nostres pares van imaginar per als seus descendents una vida millor que la seva. "¿Què volem nosaltres?", es pregunta l’autor, un més de l’aplaudida companyia La Calòrica (De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, Els ocells). Amb aquest propòsit va escriure El futur. Explica que el seu objectiu era fugir del dramatisme i "imaginar una cosa en positiu o almenys divertida" sobre el que ens espera com a societat. Des de l’humor i la comèdia, tot i que sigui un punt cínica i amarga, tot entra millor.

Va estrenar l’obra el 2019 al Teatre Eòlia i després va passar al Brossa. La Sala Versus Glòries l’acaba de recuperar, però amb només cinc dels set actors d’aquell muntatge. Estarà a la cartellera fins al 18 de maig. Yago ha hagut d’adaptar l’obra i l’elenc ha assumit més personatges. Berta Bähr, Cristina Baró, Julia Calzada, Martí Costa i Xènia Sellarés defensen el text dirigit per Júlia Valdivielso.

Recorregut de més d’un segle

El futur ofereix un ventall de situacions i èpoques que mostren reptes tant polítics com socials i ecològics que diferents generacions han projectat. "D’aquí 100 anys no haurem canviat tant. Els problemes seran d’altres, però els nostres anhels seran els mateixos", afirma Yago. L’autor, actualment ficat en els assajos al Lliure de La brama del cérvol, el nou projecte de La Calòrica, es pregunta: "¿A qui beneficia un missatge terrible sobre el futur? Missatges pessimistes com els que comparteixen des de les esquerres no serveixen per fer reaccionar la gent. Si no hi ha futur, la gent no farà res. El que necessitem és esperança, pensar que tenim la possibilitat de fer alguna cosa amb les nostres accions avui". En canvi, la majoria d’obres futuristes, com 1984, de George Orwell, i El conte de la serventa, de Margaret Atwood, són pessimistes i distòpiques.

El futur imagina un món on evoluciona la relació entre l’home i la màquina, entre altres, però inclou diferents temes i èpoques. Va des de principis de segle XX fins més enllà del 2054. Cada esquetx recrea escenes íntimes que reflecteixen les paradoxes de la societat en el seu dia a dia. Però l’obra va del costumisme a la ciència-ficció. "Podem imaginar la fi del món, però no el final del capitalisme", creu Yago.

Notícies relacionades

Escapada d’estiu a Món Sant Benet: natura, història i gastronomia en un entorn únic a Catalunya

El patronat del MNAC al·legarà «incapacitat tècnica» per traslladar les pintures de Sixena

Respecte a La brama del cérvol, esperada nova creació calòrica, comenta que és "una obra divertida, però complexa, amb moltes escenes i molt text". En aquests moments, quan falta menys d’un mes per a l’estrena, "estem intentant controlar el cavall a la sala d’assajos i rient molt", assenyala. De feina no els en falta. Al març van estrenar la seva primera sèrie a TV3, Sala Polivalent, i no descarten fer una segona temporada.

El seu altre text, Tot el que passarà a partir d’ara, amb Nil Cardoner, que la temporada passada es va estrenar al Lliure de Gràcia i aquesta s’ha pogut veure al Poliorama, continua donant-li sorpreses agradables. L’última, l’anunci de la seva estrena a Montreal (Canadà) la temporada 2025-2o26.