Oriol Broggi passa el testimoni amb ‘Refugi’

Oriol Broggi va estrenar el 2003 Refugi, de la nord-americana Jessica Goldberg, a la Sala Beckett en els inicis de la seva carrera com a director junt amb actors que també començaven i que avui són figures indiscutibles del nostre ecosistema teatral. Més de 20 anys després, l’impulsor de La Perla 29 ofereix el seu suggerent espai amb parets de pedra i terra de sorra a la Biblioteca de Catalunya a una nova generació de creadors perquè reinterpreti amb la seva mirada l’obra de la dramaturga i guionista nord-americà. El muntatge va marcar un abans i un després en la trajectòria de Broggi, i no només en la d’ell.

Lua Amat, Joan Esteve, Daniel Mallorquín i Laura Roig protagonitzen, a partir del pròxim dimecres, el mateix text que al seu dia van estrenar a Catalunya Clara Segura, Pau Miró, Mar Ulldemolins i Rafa Cruz a les ordres de Mònica Molins Duran. La directora coneix bé el local on ha treballat com a ajudant de direcció de Ferran Utzet en Sopa de pollastre amb ordi i Unes abraçades insuportablement llargues.

Refugi planteja preguntes sobre la família, la base de l’estructura de la nostra societat. Se centra en una família americana de classe mitjana els progenitors de la qual han desaparegut, i la germana gran, l’Amy, assumeix la responsabilitat de continuar endavant apagant focs constantment. Roig interpreta l’Amy, el mateix rol que al seu dia va defensar Clara Segura (Nit i dia, El 47, La casa en flames) quan encara no era coneguda. La jove actriu intenta no pensar gaire en això i centrar-se en la seva connexió amb el personatge protagonista. "Hi ha moltes Amys. Tot és una qüestió de classe", assenyala Roig, que fa pocs mesos estava a la Beckett amb Del fandom al troleig, de Berta Prieto.

El pes de la tradició

Pensar que l’Amy és una persona normal l’ajuda a encarnar el rol. "L’Amy va tirant com pot, com la majoria. Em sento molt identificada amb ella com a persona. Entenc que de vegades es pugui sentir cansada de la vida", confessa Roig. Tot i que és una obra del 1999, el món no ha canviat tant. L’arribada del Sam (Joan Esteve) altera l’ecosistema d’aquest refugi familiar desestructurat. "L’Amy descobreix amb ell la mirada masculina, s’enfronta a la validació d’un home i als seus propis sentiments", apunta l’actriu. Conèixer-lo farà que es plantegi què fer amb la seva vida: continuar estirant el carro o fer el seu propi camí. "Tots els personatges són molt humans, perquè són supercontradictoris", comenta Roig. L’obra mostra el pes de la tradició, de la família i la parella tradicional. "¿És una tragèdia acabar encaixant en aquesta estructura?", es pregunta Roig.

Notícies relacionades

El món que deixarem als fills

TDCX, l’empresa d’atenció al client que creix des de Barcelona

Refugi es pot llegir com una comèdia fosca o agredolça. "Estic gaudint amb el procés, però és molt difícil fer aquest tipus de teatre. És complicat dir bé un text i que sigui creïble. Ja no estem acostumats a fer pur teatre realista", explica Roig. "Els personatges tenen un punt almodovarià", assenyala Mallorquín, que encarna el Nat.

Són persones vulnerables a punt d’esclatar. En alguns moments durant els assajos, l’equip ha tingut la sensació d’estar fent una sitcom esbojarrada com Plats bruts i, en d’altres, d’estar en Allò que el vent s’endugué.