Perseguint Albert Pla

Hi ha llibres sobre músics en què l’autor ha anat per lliure sense consultar amb el personatge, i hi ha biografies autoritzades, confeccionades en col·laboració amb l’artista, però Albert Pla: todo es mentira (Satélite K) no és ni una cosa ni l’altra. «És una biografia consentida», resol el periodista Pep Blay, autor d’una obra en què Pla ha acabat col·laborant molt a desgrat seu.

El cantautor expressa els seus sentiments sobre el llibre en el mateix pròleg: confiava que es tractaria d’«una altra empresa condemnada al fracàs», diu, i va acabar consentint-la «per respecte» a l’autor, que li cau bé i li va demostrar afecte, «o potser per no poder evitar-ho legalment». No s’adverteix ironia en les seves paraules. Llavors, ¿a Albert Pla li importa el que es digui i escrigui d’ell? «¡I tant que sí! Ell volia que no sortís, però, ja que no podia impedir-ho, va voler donar la seva opinió i per això va accedir a parlar amb mi per donar la seva versió dels fets», explica Blay.

ESTRÈNYER EL SETGE

El gruix del relat, d’aquells 55 capítols que eviten l’ordre cronològic, Blay el construeix a través de converses amb una quarantena de persones del seu entorn: amics, antics mànagers, músics, col·legues del món del cine, directius televisius… Un exercici de «persecució de l’artista» i les seves proximitats, estrenyent el setge a poc a poc. Parlen des d’Estopa fins a Emma Suárez, passant per David Trueba i Jaume Sisa. Tan sols Francesc Pi de la Serra, una important influència musical, va declinar participar-hi.

Un dels problemes amb què es va trobar Blay va ser que Pla no podia cedir-li cap tipus de material sobre la seva trajectòria, ja fos informació o fotos, perquè «no guarda res». Ni tan sols conserva alguns dels seus discos. «Per a ell, el passat és un llast». Després, el músic li va demanar que modifiqués aspectes del text relatius al seu costat fosc i a la seva relació amb les drogues. «Eren peticions assenyades. En realitat, el Pla maleït es concentra en un període, 1995-1999», justifica Blay. «A partir del 2000 està més centrat i és més artista», afegeix.

CENSURES I ESCÀNDOLS

Notícies relacionades

Els escriptors (també) van a l’oficina

¿I si arriba a guanyar Israel?

Hi desfilen, explicats des de diversos punts de vista, els episodis polèmics de la seva carrera, des del veto de TV-3 al vídeo de La platja (on, sense avisar la cadena, Pla va colar l’escena d’una dona traient-se un tampó i entregant-l’hi en senyal d’amor) fins a les topades amb Ariola per Carta al Rey Melchor i La dejo o no la dejo, que expliquen la gradual desafecció de Pla pel món discogràfic. I els escàndols al voltant de les seves estridents declaracions sobre la seva idea d’Espanya o sobre Podem. ¿Pla encara no ha après a tractar els mitjans? «És possible, encara que a vegades s’han convertit en titulars frases informals tretes de context. Tots podem dir ‘jo a aquest el mataria’, com ell va dir respecte a Podem, i això no significa que desitgis acabar amb la seva vida».

Amb els anys, aquest Pla que va començar cantant suaument perquè la gent deixés de parlar i li prestés atenció ha donat forma a «un personatge que es presta a fer que la gent l’exageri i faci literatura amb ell», si bé el resultat es desvia de la realitat, segons opina Blay. «El Pla passota és un estereotip que no s’ajusta a la veritat. En realitat, ell és un professional i un pencaire», destaca l’autor del llibre, que destaca el paper de la seva parella i col·laboradora, Judit Farrés.

un personatge que es presta a fer que la gent l’exageri i faci literatura amb ellEl Pla passota és un estereotip que no s’ajusta a la veritat¿No és Pla, ara, més agitador d’escenari que autor de cançons? «En el teatre és on es troba més còmode, perquè hi pot ser músic i actor, i aquell personatge a mig camí de tot». Avui tornarà a ser cantautor, o una cosa així, en els dos recitals que oferirà a Jamboree (en el marc del festival Barnasants) amb Diego Cortés, aliança que considera «un prodigi dalinià» pel contrast, potser surrealista, entre les dues personalitats. Però, al cap i a la fi, el Pla total està en un altre lloc: «Cuinant, fent això el veus feliç, controlant-ho tot, en la seva plenitud».