¿Música en directe o a les deu a casa fent ‘scroll’?

Que col·loquialment se’n digui decret del soroll ja decanta els termes de la conversa. A veure, el soroll és una cosa, i la música a un volum alt, potser molest, n’és una altra. I per aquí va, per començar, una queixa feta pels promotors, mànagers i gestors culturals, que en el projecte que s’està elaborant no es doni un tracte distintiu (i protegit) al concert enfront del terrabastall del trànsit o del trepant en una obra.

En l’àmbit musical es cova una inquietud a causa de l’elaboració del decret de contaminació acústica, una normativa de la UE delegada als Estats membres. I a Espanya, a les comunitats, i aquestes, fins ara i en darrer terme, a uns ajuntaments que han interpretat el marc legal a la seva manera (amb derivades com la suspensió per ordre judicial, el 2022, de concerts a la Patum de Berga, festa d’origen medieval i patrimoni de la Unesco). El sector denuncia la inseguretat jurídica.

Notícies relacionades

Nelson Valente crea una comèdia per a les T de Teatre

Els nous anhels de Júlia Colom

Per posar ordre a tot plegat, la Generalitat ja fa uns anys que hi treballa. A sobre la taula hi ha l’equilibri entre el descans i els drets culturals, com apunta l’informe publicat per l’Anuari de la música –editat per Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), i presentat dimecres de la setmana passada a la SGAE–. Des de la part musical hi ha alarma: apunten que les excepcions previstes (deu dies a l’any "per zona" per a "actes d’interès social", sense precisar més, i quatre en franja nocturna) i el paràmetre acústic (un màxim de 80 decibels durant 30 minuts a la façana més exposada, inferior a una moto) amenacen festivals i festes majors. Afegeixen que el diàleg amb l’anterior Govern anava bé i que amb els nous interlocutors hi ha un "retrocés". Paraules de Victòria Morales, gerent de l’ARC, per a qui l’actual projecte "posa en perill la continuïtat de molts dels esdeveniments musicals".

La professió demana que no siguin els tècnics mediambientals els que decideixen, sinó els governants, i no sembla una reclamació excèntrica. El blindatge dels patis de les escoles davant certes queixes veïnals ha anat en una direcció justa. Parlem de com volem viure, com diu Jordi Herreruela (Cruïlla) en l’Anuari: compartint idees i vivències a l’àgora o ficats "a casa a les deu de la nit, mirant la tele o connectats al mòbil", amb el cervell fregit d’anar fent scroll per després queixar-nos de quina manera tan terrible i inadmissible s’està empobrint la nostra societat.