'La tortuga roja', una obra d'art animada

La tortuga roja és la primera coproducció internacional de Studio Ghibli, el cèlebre estudi d’animació japonès que Hayao Miyazaki va cofundar el 1985. La major part de la pel·lícula es va fer a França, sota el comandament de l’holandès Michaël Dudok de Wit. Quan va rebre una carta de Ghibli, Dudok de Wit va pensar que era víctima d’una broma cruel: «Va ser una sorpresa, això naturalment», ens explica. «Em preguntaven si volia escriure i dirigir un llarg per a ells. Els vaig dir que el meu interès era extrem i de seguida vaig començar a escriure». Onze anys i un premi del jurat a Cannes (a la secció Un certain regard) després, el resultat ha arribat fins a les nostres sales. Res més bell a la cartellera ara mateix.

A Ghibli havien quedat commoguts per Father and daughter, el curt que va valer un Oscar a Dudok de Wit el 2001. «Isao Takahata –cofundador de l’estudi amb Miyazaki i director d’El cuento de la princesa Kaguya– em va dir que li agradava com aquell curt descrivia una veritat essencial sobre la vida». L’enyorança per l’ésser estimat, ens deia aquella bellíssima història, no desapareix amb el temps ni depèn de l’edat.

 

Com que el curt que va fer plorar a Ghibli, La tortuga roja prescindeix del diàleg i es recolza en el poder de l’animació per expressar un ric cabal emocional. És una fantasia mítica sobre un nàufrag de qui l’únic obstacle per escapar d’una illa remota és el rèptil del títol. Bé, és això en principi, però és molt més, sense deixar de ser minimalista durant tot el metratge. «Pots trobar paciència i quietud en moltes pel·lícules d’imatge real. En animació és estrany», assenyala el director.

ESTADA A BARCELONA

Dudok de Wit va agafar una gran inspiració de l’art tradicional japonès i xinès, «perquè explora la bellesa de la simplicitat, el poder de l’espai buit», però en el film queda clar també la influència del tebeo europeu. I hi ha un dibuixant català que fascina Dudok de Wit: «El 1979, a Barcelona, vaig descobrir les il·lustracions de Joan Junceda i vaig buscar llibres amb la seva obra per moltes llibreries».   

Notícies relacionades

Una gala Met de vint-i-un botó

Una allau de noves cares a RTVE

El director Michaël Dudok de Wit.

Després d’estudiar animació al Surrey Institute de Farnham (al sud d’Anglaterra), el nostre entrevistat va passar un any a Barcelona. Va escriure a un petit estudi, Pegbar Productions, i va aconseguir feina com a animador d’un telefilm basat en el primer volum de Las crónicas de Narnia. Després va treballar dos mesos a l’estudi Equip de Jordi Amorós (àlies Ja) i Victor Luna. «Realment m’encantava la ciutat i l’ambient que tenia», recorda Dudok, «però quasi no tenia feina i guanyava molt pocs diners. Després d’un any em vaig mudar a Londres, on he viscut des d’aleshores».