La influència de l'art sumeri arribarà a la Fundació Miró

Després de celebrar el seu 40è aniversari aquest 2016 –en què ha reordenat els espais que l’arquitecte Josep Lluís Sert va dissenyar amb la complicitat de l’artista–, la Fundació Miró ja mira cap al 2017 amb una programació en què destaca, la tardor que ve, l’exposició temporal Sumer i el paradigma modern, un recorregut que revela com autors moderns com Henry Moore, Alberto Giacometti o el mateix Miró van prendre com a referent artístic descobriments arqueològics de l’antiga Mesopotàmia.

La mostra, comissariada per Pedro Azara i que podrà visitar-se del 26 d’octubre al gener del 2018, investigarà com artistes com els citats no van quedar indiferents davant aquelles troballes d’art sumeri realitzats a començaments del segle XX. «En la mateixa època també es va descobrir a Egipte la tomba de Tutankamon. Se’n va parlar molt en els anys 20, però de Mesopotàmia no tant i de manera més restrictiva, potser perquè aparentava menys glamur», opina la directora de la Miró, Rosa Maria Malet. El recorregut establirà connexions entre aquelles arts mesopotàmiques del quart i tercer mil·lenni abans de Crist descobertes al sud de l’Iraq i el pensament artístic del segle passat.

  

LLIBRE OBJECTE AMB POEMES D’ÉLUARD

Emmarcada en el projecte d’investigació de la sèrie Miró. Documents, la fundació mostrarà en una altra exposició –A toute épreuve, més que un llibre (30 de març a 2 de juliol), comissariada per Christopher Green– el procés de creació d’aquest volum de bibliòfil que el pintor català va realitzar a partir d’una compilació de poemes de Paul Éluard i en col·laboració amb l’editor Gérald Cramer entre els anys 1948 i 1958. «És un llibre objecte, més que un llibre, gairebé una escultura», assenyala Malet.

Al febrer s’inaugurarà Autogestió, a càrrec de l’artista Antonio Ortega, que exercirà de comissari. La mostra reunirà obres d’artistes com Gustav Metzger, Yoko Ono, Franz West, Michelangelo Pistoletto, Keith Arnatt, Hans Peeters i Miró, que, amb pràctiques do it yourself, han pres el control del seu treball i el seu relat en una «manifestació de llibertat i apoderament».

A finals de juny arribarà The way things do. La seva comissària, Martina Millà, juntament amb l’artista Serafín Álvarez, ha volgut commemorar els 30 anys de l’influent vídeo de Peter Fischli i David Weiss del 1987. «A Youtube només se’n poden trobar fragments i aquí s’exhibirà complet en format de sala de projecció –apunta Millà–. A més a més, tres artistes emergents (Cécile B. Evans, Daniel Jacoby i el mateix Álvarez) crearan instal·lacions i vídeos nous i art digital rellegint des del seu punt de vista la pel·lícula original, plena de bucles de causa-efecte influenciats pel món de l’animació i la cultura popular. Per a ells, veure The way tings do ha de ser com mirar les pintures d’Altamira».

Notícies relacionades

La Miró juga a escacs amb les avantguardes

Amb el peu esquerre

 

MENYS VISITANTS

La Fundació Miró, que al 2017 comptarà amb el mateix pressupost que en la temporada anterior –8,5 milions– acabarà el 2016 amb una xifra d’uns 430.000 visitants (el 80% estrangers), un 4,5% menys que el 2015, una disminució que Malet va atribuir al temps que el centre va tancar a causa del replantejament d’espais que alberguen l’exposició permanent i les temporals.