Peter Brook brilla amb l'essencialista 'Battlefield'

El muntatge, continuació de 'Mahabharata', aborda les conseqüències de la tragèdia que narra l'èpic poema i al·ludeix a conflictes com el de Síria

zentauroepp36404518 icult  obra  camp de batalla peter brook i marie h l ne esti161127190548

zentauroepp36404518 icult obra camp de batalla peter brook i marie h l ne esti161127190548 / CAROLINE MOREAU

2
Es llegeix en minuts
César López Rosell
César López Rosell

Periodista

ver +

En el muntatge  només hi ha quatre actors, a més del ja habitual percussionista japonès Toshi Tsuchitori

Després la guerra d’extermini que narra el Mahabharata i que Peter Brook va convertir en un èpic espectacle teatral de nou hores, arriba la reflexió sobre com abordar el futur. El conflicte destrueix la família Bharata i empeny els supervivents dels dos dividits bàndols a la recerca d’una solució de convivència. Els capitostos d’una massacre amb milions de morts també s’enfrontaran al remordiment de les conseqüències d’una tragèdia que haurien pogut evitar.

    Aquest és un dels temes centrals de l’essencialista Battlefield (Camp de batalla), retorn al poema èpic de ­Brook i la seva col·laboradora Marie-Hélène Estienne, presentat al Temporada Alta. Iudistira (Jared McNeill), germà gran dels Pandava i líder dels guanyadors de la confrontació amb els seus cosins els Kaurava, ha de ser el nou rei. Però els cadàvers de familiars i aliats són una llosa, i la victòria, amarga. El mateix li succeeix al rei cec vençut Dhritarashtra (Sean O’Callaghan), penedit.

COM UN CONTE

Les llegendes posteriors a la gran epopeia trobades per Estienne han sigut utilitzades per edificar aquest nou relat entroncat amb l’estil narratiu dels contes. La senzillesa estructural dels muntatges d’aquests creadors, que sumen 42 anys col·laborant, se simplifica encara més en aquesta producció de poc més d’una hora, en la qual participen només quatre excel·lents intèrprets, a més de l’habitual percussionista japonès Toshi Tsuchitori.

Notícies relacionades

    Una manta, una capa o unes canyes són suficients per crear atmosferes màgiques en un escenari nu. Ery Nzaramba es multiplica en diversos rols, com el déu Krishna (encarnat en una serp) i la hilarant mangosta, i el mateix succeeix amb Carole Karemera, desdoblada en diversos personatges, entre ells el de mare del nou rei. L’avi de Iudistira culparà el destí i li dirà que res es pot fer davant el que està escrit. «Has de ser rei per no entrar en una altra guerra i aconseguir que la pau sigui el teu objectiu», li dirà. Un missatge que haurien d’assumir els responsables de conflictes com el de Síria.

    Per la seva part, el portuguès Tiago Rodrigues va presentar al Teatre de Salt António e Cleópatra, original revisió de l’obra de William Shakespeare. Dos ballarins-actors (Sofia Dias i Vítor Roriz) s’entreguen a un joc en què la parella en escena parla de l’altra parella, recitant i evocant els mítics personatges i alimentant la confusió de les seves identitats i també la que hi ha entre els intèrprets i ells. La rítmica reiteració de les curtes frases fa que la virtut del concepte de l’espectacle es converteixi a la vegada en un problema. El cop d’efecte constant arriba a ser incòmode.