UNA ESTRELLA CON OLFATO

Per què Justin Bieber es mereix un respecte

L'ídol pop presenta 'Purpose', la seva última mostra de voluntat evolutiva, al Palau Sant Jordi

BLG01. Bologna (Italy), 19/11/2016.- Canadian singer Justin Bieber performs on stage during his concert in Casalecchio di Reno, Bologna, Italy,19 November 2016. (Italia) EFE/EPA/GIORGIO BENVENUTI

BLG01. Bologna (Italy), 19/11/2016.- Canadian singer Justin Bieber performs on stage during his concert in Casalecchio di Reno, Bologna, Italy,19 November 2016. (Italia) EFE/EPA/GIORGIO BENVENUTI / GIORGIO BENVENUTI (EFE)

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Justin Bieber és un nom que se cita amb facilitat per resumir tot el que té de dolent la música actual. Però, al parlar de Bieber, ¿parlem de la persona o de la seva obra? En els judicis sobre l'ídol pop semblen barrejar-se una cosa i l'altra. Si hem après a valorar Wagner més enllà del seu antisemitisme, o podem llegir Norman Mailer encara que tractés de matar una de les seves esposes, ¿no és possible aprendre a valorar la música de Justin Bieber, separar-la dels titulars escabrosos o la seva (a vegades comprensible) desgana als platós?

El cas de Bieber és un clixé: noi troba la fama ràpid, s'ofega en la fama, comença a comportar-se malament i sorgeixen els titulars preocupants. Teddy Wayne va dedicar una gran novel·la, 'La cançó d'amor de Jonny Valentine' (Blackie Books), a tractar d'explicar per què es produeixen aquests casos; i sorties d'aquella lectura volent o, com a mínim, comprenent Bieber una mica millor.

Des de l'any passat, el cantant torna a ser més conegut per la seva música que per les seves patinades en públic. El títol del seu estimable últim àlbum és una declaració d'intencions: es diu 'Purpose', 'propòsit', perquè Bieber creu que ha recuperat les seves metes després d'una temporada d'incertesa. Però gairebé sembla qeu tant hi fa el que aquest home es proposi: sembla que preval la idea de Bieber com a Anticrist del pop. I poc hi ha de cert en això. Repassem.

SED DE CANVI

En la valoració de Bieber es mesclen molts prejudicis diferents: uan mica de desdeny pel pop, una mica de paternalisme ("això és només música per a nens", etcètera) i, baixant per l'espiral, unes gotes de misogínia ("de fet, és per a nenes, i ja se sap que les nenes no tenen criteri", etcètera). Es parla de les seves cançons com a 'prefabricades', com si aquesta classe de pop de laboratori, disposat a agradar a tothom, no fos un art tremendament difícil. I disfrutable, superats els prejudicis.

No és senzill compondre ni produir una cançó com 'Baby', la que va consolidar Bieber com a estrella global. En l'equip darrere de la cançó figuren Tricky Stewart i Terius Nash, 'hitmakers' responsables del 'Umbrella' de Rihanna, una cançó que ningú s'atreviria a deixar malament. ¿Per què 'Baby' no gaudeix del mateix respecte?

Tractant de deixar enrere, pas a pas, la seva imatge prepúber, Bieber es va acompanyar uns anys després de la fera Nicki Minaj per gravar 'Beauty and the beat', un dels millors 'singles' que hagi donat el creuament del pop amb els recursos EDM. Zedd va produir el tema abans de ser fitxat per Gaga com a escuder.

Notícies relacionades

Fa tres anys, Bieber va regalar una sèrie de temes 'online' (després recollits en el recopilatori 'Journals') en què col·laborava amb rapers ara consolidats com Chance The Raper i Future. Bieber sap de qui envoltar-se, a més de ajudar a crear tendència: aquests 'tropical beats' que ara sonen per tot arreu es deuen als seus 'singles' del 2015. I poques cançons amb aquest so igualen 'Where are ü now' (amb Jack Ü, el duo de Skrillex i Diplo), 'What do you mean' o la rotunda 'Sorry'.

No és massa tard per dir "ho sento" a Bieber, o als molts fans que aniran a veure'l aquest dimarts al Palau Sant Jordi.