Llibres per a Trump

Acostuma a ser una pregunta trampa per a un polític. ¿Quin és el seu llibre preferit? I cal tenir el remat a aquesta pilota ben preparat i greixat per no córrer el risc de: a) quedar com un illetrat, i b) oferir una imatge poc atractiva dels teus interessos. El president electe dels EUA, Donald Trump, no es va salvar de ser interrogat sobre aquesta qüestió al llarg de la campanya. I encara que fingir no és el seu fort, pel que fa als llibres gairebé tota l'estona ha jugat a driblar els periodistes, amb respostes tan reveladores com: «He llegit passatges, capítols, no tinc temps». O bé, amb una cosa menys vaga, però igualment poc prometedora: «M’encanten els llibres. M’encanta llegir, quan puc fer-ho». Tot plegat sense el mínim poder de convicció. Perquè ¿de veritat algú s’ha arribat a creure en algun moment que Trump era un lector voraç?

Els temps en què la llista de lectures per a l’estiu d’un president (com Barack Obama, sense anar més lluny) contenia títols per satisfer qualsevol bon lector han passat definitivament. Potser hi havia una mica de façana a l’hora d’airejar-les, perquè pocs creien que realment pogués complir aquells plans només en unes vacances. Però ha quedat, ara ja per a la història, l’excel·lent entrevista que l’encara president li va fer a l’escriptora Marilynne Robinson publicada a 'The New York Times'. En aquest sentit, Obama ha sigut possiblement un dels presidents més il·lustrats; més fins i tot que John F. Kennedy, que, malgrat ser un bon lector d’assajos polítics (amb Winston Churchill al capdavant), confessava sense posar-se vermell que amb el que més disfrutava era amb els llibres d’Ian Fleming, el creador de James Bond, pur 'pulp'.

PER A LA GALERIA

El cert és que la lectura no garanteix cap mena d’humanitat. Tampoc ens fa necessàriament millors. Adolf Hitler tenia una biblioteca de 16.000 volums i llegia compulsivament, però naturalment només títols per reforçar el seu ideari. Trump també va llançar a la premsa en els inicis de la seva carrera electoral una llista, que és purament per a la galeria: Churchill, de nou (que compartia amb Trump un clar etnocentrisme blanc, encara que, en descàrrec del líder britànic, ell era el producte de l’era eduardiana), alguns títols sobre la Xina (la seva gran obsessió), un clàssic de la ciència política com 'El Príncep' de Maquiavel, així com 'L’art de la guerra' de Sun Tzu, reconvertit avui en un manual per a líders empresarials, a més de l’imprescindible en qualsevol llista presidencial Ralph Waldo Emerson, a qui potser Trump hauria d’haver llegit millor. «L’home de geni ens informa no de la seva riquesa, sinó de la riquesa comuna», va escriure aquest pensador abolicionista, més americà que els 'corn flakes'.

ENTREVISTA A FOX NEWS

Més indicis de realitat tenen les respostes que el multimilionari va donar pel broc gros a la periodista Megyn Kelly, convençuda republicana, en la famosa entrevista que el va posar contra les cordes a Fox News, quan va sortir a la palestra la misogínia del llavors candidat. El que va saltar als titulars va ser aquesta faceta, però Trump també va dir llavors quins eren els seus llibres preferits i, naturalment, no va recordar Churchill ni Maquiavel ni Emerson.

Va triar tres llibres. El primer va ser, i tractant-se de Trump no sorprèn en absolut, un llibre del mateix Trump. Però 'L’art de la negociació', a mitges manual per als negocis (tècnica que vol portar a l’Administració nord-americana) i a mitges memòries professionals, no és del tot seu. Qui realment el va escriure va ser el periodista Tony Schwartz, que més tard va dir d’ell que «no té cor, ni ànima».

Notícies relacionades

Recomanacions de nou autors per ampliar les lectures de Donald Trump

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Anem amb el títol número dos. La Bíblia. Trump no va decebre i naturalment va posar el llibre inspirat per Déu al darrere del seu. Però si tan sols un any abans va ser incapaç de mencionar-ne un sol passatge o versicle, aquesta vegada es va aventurar a citar un conseqüent «ull per ull, dent per dent» que va molestar tant els jueus ortodoxos com els cristians, més partidaris, en teoria, de parar l’altra galta. En altres ocasions, ha arribat a inventar-se les cites bíbliques. Només cal dir-ho amb unció perquè coli.

Com que Kelly el va instar a afegir-hi un altre títol, el candidat es va haver d’esprémer a fons per recordar una vella lectura. Va ser 'Sin novedad en el frente', un 'best-seller' dels anys 30, escrit pel refugiat alemany Erich Maria Remarque. La ferotge periodista va insistir preguntant-li per algun de posterior al batxillerat i no, no li va treure cap més títol.