La piràmide de Kukulkan és una immensa caixa xinesa

La piràmide de Kukulkan, al complex arqueològic maia de Chitzén Itzá, un dels monuments més visitats de Mèxic, és una gran caixa de misteris. L'últim és el descobriment d'un grup d'arqueòlegs segons el qual el temple alberga al seu interior una tercera piràmide, ja que el coneixement de l'existència de la segona, també al seu interior, es remunta als anys 30. Així, Kukulkan tindria una espècie d'estructura de caixes xineses o de matrioixka russa, tres piràmides que encaixen l'una dins de l'altra. 

Els investigadors de l'Institut de Geofísica de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) han descobert la tercera piràmide amb una nova tècnica de positrons, una tomografia elèctrica tridimensional que col·loca detectors en diferents enclavaments de la gran piràmide i que no és invasiva, de manera que l'edificació no ha patit cap dany.

L'informe de la UNAM diu que “s'observa una rampa, segurament una escalinata, i la probable existència d'un adoratori”. L'altura de la piràmide interior, òbviament la més antiga de totes tres, té, segons aquestes mides, una altura de 10 metres, als quals s'ha d'afegir la de l'adoratori. La segona piràmide fa 20 metres.

Notícies relacionades

Valente torna a l’univers de la família amb la comèdia ‘Amnèsia’

Zendaya i Rosalía causen sensació a la gala del Met

Aquest descobriment prova que el temple va ser construït en tres èpoques diferents, i que l'ara descoberta dataria correspondria a l'etapa dels maies purs, entre els anys 550 i 800 dC. Les posteriors van ser construïdes entre els anys 800 i 1000, i l'última, la visible, entre el 1000 i el 1300.

Denisse Lorenia Argote, investigadora de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història, va explicar a la roda de premsa en què s'ha donat a conèixer el descobriment que aquesta tercera piràmide va ser construïda per un grup social de maies, “originaris de la província del Yucatán, sense influències externes”. La pràctica de no derruir l'anterior estructura i construir-ne una altra al damunt era comuna en aquestes cultures, ja que no concebien destruir un lloc sagrat.