Un maridatge pendent

A mitjans dels anys 70 va deixar de ser una cicatriu ferroviària per convertir-se en una ferida viària. És a dir, el que abans separaven el tren i les vies, ara ho feien el cotxe i el trànsit. N’hi ha prou amb fer un volt i fixar-se en els baixos comercials. Al marge dels hotels que viuen del moviment de l’estació de Sants, la vida al carrer és més aviat escassa. Amb prou feines hi ha botiguers i els pocs passejants van a mercè del seu gos. Passa el que no s’espera mai d’una ciutat: és una simple via de pas.

El resultat serà entre un eix verd i una superilla. Perquè no tindrà el nivell de pacificació del primer ni la configuració urbanística del segon, però sí que beu de la filosofia de tots dos: carrers més per passejar i estar-hi que per circular. Sens dubte se’n beneficiaran les persones que vagin a treballar a l’edifici Estel, en altre temps seu de Telefónica que arrossega més de deu anys de mala sort. S’espera que la farmacèutica AstraZeneca traslladi el seu hub d’R+D al gegant de 14 plantes a principis del 2025.

També hi guanyarà l’estació de Sants, que té el seu particular viacrucis d’obres previst per als pròxims anys. La terminal principal de Barcelona (títol que en uns anys compartirà amb la Sagrera) no pot tenir com a alfombra aquest oceà d’asfalt desordenat i cotxes aparcats en semibateria. Hi afegeixin els residents del conjunt residencial Roma el 2000, amb gairebé 500 pisos a sis finques situades a la cantonada amb Tarragona.

Nou nucli d’activitat

Notícies relacionades

Més de 113.000 persones disfruten la Nit dels Museus a Barcelona

Carolina Castro: "Sempre ve de gust tornar a BCN"

Però també suposarà una alenada d’aire fresc per a alguns equipaments. Com ara la Model, que va cessar la seva activitat com a presó el 2017 i ara és un actiu social i cultural del barri. En un segon pla, però a quatre passes, hi ha l’Hospital Clínic, els jardins Montserrat, el mercat del Ninot o els parcs de l’Espanya Industrial i de Joan Miró. Tot plegat, a menys de 10 minuts caminant de l’avinguda de Roma, que exercirà de nou nucli d’activitat de l’Eixample.

Les sinergies també es produiran per contacte físic urbà, ja que la futura pacificació de l’avinguda de Roma acabarà coincidint amb dos dels eixos verds que es van executar en el mandat anterior, el de Rocafort i el de Comte Borrell. Els encreuaments d’aquests dos carrers amb Consell de Cent, és a dir, a escassos 300 metres de l’artèria que va de Casanova a Països Catalans, brandeixen de fet dues de les noves places d’aquest discutit projecte urbanístic.