Mor José Batlló, el llibreter furiós

Per a les generacions més joves José Batlló (Caldes de Montbui, 1939) que ha mort a Barcelona als 77 anys aquest dimarts era aquell senyor imponent, amb aspecte de dolent de pel·lícula, que parava el campament a la llibreria que va obrir el 1993, Taifa, molt a prop del cine Verdi, on encara avui les últimes novetats conviuen amb una rebotiga de llibres de segona mà. Batlló demostrava allà, quan encara les forces li permetien anar al seu negoci, el seu amor per la literatura sense defallir, sense transigir amb el "vil" 'best-seller'. Entre els seus llegendaris exabruptes s'explica que una vegada va fer fora de mala manera un client que pretenia comprar l'últim llibre de Pilar Rahola.

Possiblement tothom qui hagi freqüentat Taifa té una anècdota sobre aquest llibreter que revivia –perquè va acabar sord com una tàpia- quan se li demanava prescripció llibretera i ell responia amb veu tonant. Una altra de les històries de Batlló va ser la topada que va tenir amb els Mossos quan aquests el van confondre amb un lladre perquè se li havia acudit obrir el seu negoci a la nit.

No obstant, amb aquesta faceta, la de llibreter, no s'acaba de mostrar la totalitat de la personalitat de Batlló que va ser un poeta no excessivament reconegut i sobretot promotor literari, antòleg, traductor i editor de poesia i revistes literàries. Si aquests vessants no van ser gaire coneguts pel gran públic potser és perquè no va freqüentar mai capelletes i va exercir de llop estepari i creador clandestí quan la poesia social que tant apreciava va passar de moda.

JOVENTUT SEVILLANA

Fill de pare republicà, un jardiner que va traslladar la família a Sevilla, Batlló va viure la seva infància i la seva joventut en aquesta ciutat. Allà va escriure les seves primeres poesies i va participar en la molt inquieta escena independent teatral local, on va arribar a coincidir, en un muntatge de 'Final de partida' de Beckett, amb Alfonso Guerra. El 1963 es va instal·lar a Barcelona i aquí va dirigir revistes clandestines com 'La Trinchera, Frente de Poesía Libre' i 'La píldora'. El 1972 es va posar al capdavant amb Juan Ramón Masoliver de la revista literària 'Camp de l’Arpa', en la seva primera etapa més creativa, i anys més tard va fundar l'excel·lent revista 'Taifa'.

Notícies relacionades

10 pel·lícules d’estrena en plataformes que no et pots perdre al maig

El Grec obre etapa amb Leticia Martín al davant i aposta per més música i teatre

Potser la seva millor aportació va ser la direcció de la col·lecció de poesia El Bardo, que fa dos anys va complir mig segle de vida, i que sota la direcció de Batlló va donar impuls a poetes com Vicente Aleixandre, Pere Quart, Max Aub, Ana María Moix, Gabriel Celaya, Félix Grande, Gloria Fuertes, Ángel González, Pere Gimferrer (amb ni més ni menys que 'Arde el mar', el llibre que el va donar a conèixer), Manuel Vázquez Montalbán i Antonio Carvajal. Com a antòleg cal destacar 'Antología de la nueva poesía española' (1969), 'Narrativa catalana hoy' (1970) i 'Poetas españoles poscontemporáneos' (1974).

La seva obra poètica inclou 'Los sueños en el cajón' (1961), 'La mesa puesta' (1964), 'Tocaron mi corazón' (1968) i 'Primera exposición' (1970) i 'Canción del solitario' (1971). Un dels seus últims treballs va ser una col·lecció d'aforismes, 'Primer centinloquio del heterónomo', que en un tret de rebel·lia no va firmar, en què sentenciava: “'La catadura moral del paisanaje está compuesta de un noventa y nueve por ciento de catadura y de un uno por ciento de moral'”. A la web de la Llibreria Taifa el seu equip de llibreters que continuen amb el seva tasca ha escrit: "No ploreu per ell, ell no ho faria; no reseu per ell, era sord a les pregàries i amb el temps a gairebé tota la resta. No descansarà en pau. No en sabria".