10 pel·lícules d’estrena en plataformes que no et pots perdre al maig

Pur cine d’acció amb molta adrenalina segons ho entenen i condimenten els francesos. Tercera entrega d’una saga exitosa, almenys al seu país d’origen, sustentada en una història de venjança, una infinitat d’aliances per aconseguir materialitzar-la, persecucions frenètiques i enfrontaments mítics entre delinqüents i policies.

Un reconegut publicista uruguaià que ha fet carrera a Madrid sap que li queda poc temps de vida a causa d’una malaltia. Per no fer patir innecessàriament la seva dona, encarnada per Adriana Ugarte, decideix no comunicar-l’hi i seguir amb la seva existència quotidiana com si no passés res, cosa que és difícil i improbable d’aconseguir.

Protagonitzada per Alicia Vikander i Elizabeth Olsen, aquesta coproducció germano-britànica es desenvolupa en un món alternatiu en què el canvi climàtic ho ha devastat tot, fins i tot el dret a tenir fills. Una parella ha de passar una rigorosa i obsessiva avaluació abans que se’ls permeti ser pares.

Barreja de document i ficció que parla de diversos temes (sexualitat, feminisme, vellesa, matrimoni) a través de la veu en primera persona de tres dones costa-riquenys d’entre 68 i 71 anys. Elles exposen ara, en el temps present, com van descobrir el sexe i els afectes en una època absolutament conservadora i repressiva.

Quart llargmetratge d’una saga terrorífica que compta també amb una minisèrie i es basa en novel·les de R. L. Stine, expert en ‘best sellers’ de terror per a adolescents. Doncs d’això es tracta: durant el ball de graduació a l’institut, algú es dedica a assassinar les cinc candidates a reines de la festa. Pur ‘slasher’ amb ‘teenagers’.

La reaparició en plataformes d’aquest documental realitzat el 1995, que va arribar a estrenar-se en sales al nostre país. Mitjançant entrevistes i imatges d’arxiu, analitza minuciosament la representació de l’homosexualitat en el cine clàssic de Hollywood i totes aquelles pel·lícules que van aconseguir transgredir el control de la censura.

El cèlebre ‘late show’ ‘Saturday night fever’ ha complert 50 anys. La creació de Lorne Michaels, planter inesgotable de comediants i actors cinematogràfics, és homenatjada en aquest film que narra les singularitats del primer programa, emès l’11 d’octubre del 1975 amb John Belushi, Chevy Chase i Gilda Radner com a primeres figures.

Documental sobre el cantant d’U2 que inclou imatges del seu espectacle en solitari a Nova York i reflexions entorn de la seva vida privada i artística. Té rere la càmera una autèntica assegurança de vida, Andrew Dominik, que a més d’excel·lents films de ficció (‘Mátalos suavemente’, ‘Blonde’), ha rodat un parell de descomunals documentals amb Nick Cave.

Qualsevol rodatge cinematogràfic pot ser un caos. En aquest cas, un director obsessionat a dirigir les últimes preses de la seva pel·lícula incompleta, la que considera la seva obra mestra definitiva, s’enfronta amb productors, censors i actors que no entenen res. Del director coreà d’‘El bueno, el malo y el raro’ i ‘Encontré al diablo’.

François Truffaut va morir jove (52 anys) deixant darrere seu una obra mítica que, entre altres coses, va representar un dels pilars de la Nouvelle Vague. Aquest documental no se centra en el director de ‘Los 400 golpes’, tot i que per descomptat parla d’ell, sinó en el guió que va deixar inconclús, una espècie de diari personal que volia titular ‘El guion de mi vida’.