10 cites imprescindibles de l'Eurocon de Barcelona
Les 850 places per a la convenció estan esgotades, però alguns actes estan oberts al públic general i gairebé tots es podran seguir per 'streaming'
Coordinador d'Opinió y Participació
Especialista en Escric, quan puc, sobre literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Barcelona ha fet valer aquella singularitat espacial que és la concentració de llibreries i comerços agrupats en el seu triangle friqui per atraure a la capital catalana l’Eurocon, la trobada anual de la Societat Europea de Ciència-ficció, que se celebra, cada any en una ciutat europea, des de fa quatre dècades. Amb un pes notable dels temes fantàstics, la cita reunirà des de divendres fins diumenge els 850 aficionats (el 25% estrangers, de 90 nacionalitats diferents) que van aconseguir entrades, esgotades ja fa cinc mesos pels límits d’espai del CCCB. La major part de l’inacabable programa (180 actes), no obstant, estarà disponible per streaming a través de la pàgina web de Kosmopolis
(http://kosmopolis.cccb.org/bcneurocon).
La trobada ha sigut impulsada pels responsables de la llibreria i editorial Gigamesh, del festival Celsius 232 d’Avilés, de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia i de la Societat Espanyola de Fantasia, Ciència-ficció i Terror. El caràcter continental de l’Eurocon (amb l’excepció del convidat especial Brandon Sanderson) deixa fora de focus l’emergent realitat de la fantasia i la ciència-ficció xineses, que en les últimes setmanes han desfilat fora de programa per Barcelona amb les notables presències de Liu Cixin (El problema de los tres cuerpos) i Ken Liu (La gracia de los reyes).
Més enllà de les transmissions a través de la xarxa, hi haurà bastantes oportunitats perquè puguin participar-hi, ni que sigui parcialment, els aficionats del gènere que no estiguin acreditats. Estaran obertes al públic general la programació que desplegaran durant aquests dies la Filmoteca i Biblioteques de Barcelona i, al CCCB, les trobades amb Albert Sánchez Piñol (divendres), Brandon Sanderson (dissabte) i Rihanna Pratchett (diumenge). Així mateix, la llibreria Gigamesh mantindrà des d’avui fins dilluns un ampli programa de firmes amb una trentena d’autors presents a l’Eurocon i projectarà a la seva sala d’actes la programació on line. Un laberint de propostes entre les quals n’hem escollit 10 (i en podrien haver sigut més). Tots els actes, i els horaris de cadascun, es poden consultar a
www.eurocon.org.
1. SANDERSON, CAMÍ DE LA GRAN PANTALLA
La gran estrella de l’Eurocon és Brandon Sanderson, l’escriptor de fantasia (amb derivacions cap a la ciència-ficció, els superherois, la literatura juvenil i fins i tot el western negre). Amb una obra ja desbordant als seus 41 anys, arriba a Barcelona dies després que s’hagi fet pública la compra de drets per portar diverses de les seves novel·les a la gran pantalla. El pas clau en una carrera que fins ara el situa, juntament amb Patrick Rothfuss, just rere els passos de G. R. R. Martin. La productora DMG projecta de moment tres títols, tots ells situats al Cosmere, un univers compost de diversos mons fantàstics en què es desenvolupen la majoria de les seves obres. Amb una desena de títols publicats recentment per Nova, hi haurà diverses ocasions perquè Sanderson expliqui les claus del seu Cosmere: firma demà a Gigamesh i pujarà a l’escenari per duplicat dissabte (la segona sessió, amb entrades per al públic general).
2. SAPKOWSKI: MÀGIA, ESPASES I HISTÒRIA
Si haguéssim d’escollir els grans noms en actiu de la fantasia ens quedaríem amb Martin, Gaiman, Sanderson, Rothfuss, Abercrombie, Pulman... i després segurament vindria l’autor polonès Andrzej Sapkowski, a qui també veurem aquests dies a Barcelona. Creador de la saga del mag Geralt de Rivia i de la trilogia històrica sobre les guerres hussites, Sapkowski estarà avui firmant a Gigamesh; divendres, debatent en una taula rodona sobre construcció de mons fantàstics; dissabte, homenatjant Stanislaw Lem, i diumenge, sent entrevistat a fons per Pau Albert Huergo.
3. FEMINISME I CIÈNCIA-FICCIÓ 'QUEER’
Un dels tòpics que pesen sobre el vast camp del que és friqui és que és terreny acotat per a adolescents (o eterns adolescents) de sexe masculí i vida (hetero)sexual sota mínims. Això ja no és cert ni pel que fa al públic lector ni pel que fa als temes, i el programa de l’Eurocon ho demostra obrint-se a qüestions com el feminisme i l’homosexualitat en el gènere amb panells com Queer societies in SF, Heroïnes feministes per al segle XXI i Gènere i posthumanisme (divendres), Relacions emocionals i familiars no normatives a la CF (diumenge), i un parell de cites amb Sofía Rhei, autora que ha combinat fantasia, humor i feminisme en el seu últim llibre, Róndola. Un ambient que no té res a veure amb la resistència conservadora a aquests plantejaments en la ciència-ficció dels Estats Units.
4. REIVINDICAR PEDROLO I SÁNCHEZ PIÑOL
L’Eurocon també vol servir d’aparador de la producció local. Un dels dos convidats especials és Albert Sánchez Piñol, que haurà d’oblidar-se de 1714 per tornar a La pell freda amb adaptació cinematogràfica en projecte. Divendres a la tarda es presentarà la traducció a l’anglès del Mecanoscrit del segon origen, una edició especial a càrrec de la Diputació de Lleida que es regalarà als assistents i busca qui l’editi en el mercat anglosaxó. Diumenge, Antoni Munné-Jordà recordarà la ciència-ficció de Manuel de Pedrolo més enllà del Mecanoscrit, i divendres, a la Filmoteca, Carles Porta parlarà de la seva adaptació.
5. RIHANNA PRATCHETT I ELS VIDEOJOCS
La presència de Rihanna Pratchett servirà per homenatjar el seu pare, el gran Terry Pratchett, que va morir recentment. I perquè parli de la seva especialitat, els videojocs, i també del futur del cross-media, la promiscuïtat de gèneres narratius. Ho farà divendres en una taula rodona i pujarà a l’estrada en solitari dissabte i diumenge, amb la conferència oberta a tots els públics La narrativa del pixel. Dissabte, J. Valor Montero i Laura Llimós exposaran la seva experiència de narració transmèdia OMNI.
6. BUSSEJAR EN EL MÓN DE G. R. R. MARTIN
Divendres, Elio García i Linda Antonsson, els responsables de Westeros, la gran enciclopèdia on line autoritzada per G. R. R. Martin i Javi Marcos, administrador de la pàgina Los Siete Reinos, debatran amb l’editor de Martin en castellà, Alejo Cuervo, la influència de la història europea en Joc de trons. Dissabte, per rematar la jugada, entrevista amb l’il·lustrador espanyol de l’univers Martin, Enrique Corominas. I diumenge, Mabel Valmorisco buscarà les referències en la literatura barroca per a les obres de dos renovadors del gènere com Martin i Rothfuss.
7. ‘HODOR’ I ALTRES TRADUCCIONS
Dissabte, doble sessió sobre traduccions: el complicat cas de l’Hodor de Joc de trons, des del punt de vista de sis llengües, i un diàleg entre les traductores al castellà de Los juegos del hambre, Pilar Ramírez, i El corredor del laberinto, Noemí Risco. Dues situacions en les quals la traducció literària ha marcat el camí a l’audiovisual.
8. FRIQUISME SENSE COMPLEXOS
En determinats contextos, desembeinar a la lleugera el qualificatiu friqui per a qualsevol manifestació cultural dispersa o extravagant pot resultar insultant. O adequada quan, vaja, del que estem parlant és de friquis-friquis. Però en una convenció organitzada pel nucli dur del triangle friqui que dansa al voltant de la llibreria Gigamesh, el terme assumeix tons de vindicació en dues sessions: divendres, amb Cristina Sánchez, que anuncia com a «xerrada acadèmica» la seva conferència La cultura friqui a Espanya: un refugi en un món líquid; i dissabte, l’enginyer i escriptor José Valenzuela es preguntarà per si existeix un «cervell friqui» amb especials habilitats cognitives.
9. TORNA LA POR AL ROBOT
Aquesta vegada la por no ve dels robots que arriben de l’espai o es rebel·len contra el seu creador, sinó dels que ens prendran el lloc de treball. Divendres, la investigadora en robòtica Carme Torras explicarà les bases reals del canvi que arriba.
Notícies relacionades10. JOE HALDEMAN TAMBÉ S'HI APUNTA
