Un congrés atípic al calendari

Barcelona, capital friqui

FREAKS Una de les vitrines d’aquesta botiga de culte.

FREAKS Una de les vitrines d’aquesta botiga de culte. / RICARD CUGAT

4
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Barcelona li va guanyar  dissabte passat a Wroclaw (bonica capital del sud de Polònia) el pols per ser el 2016 la seu de l'Eurocon, la convenció que anualment reuneix els fans europeus de la literatura de ciència-ficció, un gènere i un congrés, doncs, que potser a molts no els fa ni fred ni calor, però que mereix un aplaudiment perquè és el primer fruit internacional que recull l'anomenat triangle friqui (de freak, en l'accepció d'entusiasta d'una subcultura, no en la d'esperpent), la quinzena d'establiments que han aconseguit conquerir un espai entre el Chinatown de l'Eixample i l'Arc de Triomf. El resultat de la votació era d'entrada incert. No hi havia un clar guanyador. Però llavors, la delegació espanyola, encapçalada per Alejo Cuervo, propietari de Gigamesh, una botiga a l'altura de la totèmica Forbiden Planet de Londres, es va treure una carta secreta de la màniga. Va mostrar en públic el mapa de les botigues del triangle friqui. Va ser un argument poderós. No hi ha res igual al món. Aquella suma densa de locals és, per als amants d'aquest subgènere cultural, tant com veure naus en flames més enllà d'Orió. Un paradís.

Wroclaw era un rival fort. El 2016 serà, juntament amb Sant Sebastià, Capital Europea de la Cultura, així que celebrar l'Eurocon era un plus pel qual va apostar amb força. Això redobla el mèrit del que han aconseguit els promotors de la candidatura de Barcelona, a qui val la pena visitar a www.eurocon2016.org per intuir que els dies 4, 5 i 6 de novembre del 2016 no deixaran a ningú indiferent a la seu de la convenció friqui, que està previst que sigui el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Del programa poc en poden avançar encara. Habitualment es porten escriptors de fama internacional i se'ls posa a l'abast dels seus lectors, però ja avisen que, amb dos anys de marge, no faltaran idees sonades. De moment, han rebatejat la cita, BCon a partir d'ara.

La qüestió és que si no és possible fer una ullada al futur, carai, per què no viatjar primer al passat, encara que només sigui per repescar una anècdota sobre la qual, poc o molt, s'ha edificat la llegenda del triangle friqui.

Fa 30 anys, en aquell vèrtex de l'Eixample només hi havia una botiga de l'actual constel·lació de locals. Era Norma Comics, un santuari llavors d'obligat pelegrinatge per als aficionats a les històries de vinyetes. Encara ho és. El cas és que el 1985 va aterrar allà a prop, en un semisoterrani de la ronda de Sant Pere, Gigamesh. Hi va haver, segons el seu propietari, un pacte clàssic de bombers, res de trepitjar-li a l'altre la manguera. Norma explotaria les profundes mines del còmic, i Gigamesh, les de la literatura de ciència-ficció. Llavors va succeir l'anècdota.

UNA EPIFANIA LAICA / Un dia va entrar una senyora a Gigamesh. Allò semblava una llibreria més. Buscava una obra d'Aristòtil. «No, senyora, aquí només tenim vici i subcultura», li va respondre Cuervo. Allò va ser una mena d'¡eureka!, una epifania laica. Aquestes dues paraules, vici i subcultura, es van incorporar des d'aleshores al nom de l'establiment i, en certa manera, són el lema perfecte de què és avui el triangle friqui.

Notícies relacionades

La llei dels bombers segueix vigent. Ningú copia a ningú. Alien4sale ven cries de monstres. Madame Chocolat ofereix moda femenina steampunk i gòtica. Kaburi atén clients en dues direccions, una per als que busquen  miniatures i una altra per als aficionats dels jocs de rol, que a més disposen a la zona d'un parell de bars on celebrar les seves trobades. Però (qüestió de gustos) pot ser que l'avenc més profund del vici i la subcultura siguin les botigues que, porta amb porta, donen vida al tram del carrer d'Ali Bei encaixonat entre Bailèn i el passeig de Sant Joan. L'oferta d'Alien i dels tres locals de Freaks permet trobar allà fins i tot l'inimaginat, com a figures d'estètica santoral molt canònica però dedicades a l'àngel caigut, o reproduccions fidels de les armes impossibles de les pel·lícules d'alienígenes dels anys 50. Això, en qualsevol cas, són solament les notes de color. El fons cinematogràfic i bibliotecari de Freaks és extraordinari, potser no en nombre de volums, però sí en varietat de matisos. Per quantitat no hi ha qui li discuteixi el lideratge a Gigamesh. No és clar si  els seus dos quilòmetres de prestatgeries dedicats a la ciència-ficció són més o menys que els que ofereix als seus clients Forbidden Planet a Londres, però segons Alberto, un dels responsables de l'establiment (que s'ha traslladat recentment al número 8 del carrer de Bailèn) en varietat de títols en anglès sembla que la supera.

Total, que aquesta suma d'arguments és la que va fer decantar a Dublín (seu de l'últim Eurocon) la votació en favor de Barcelona. Allà va causar sorpresa el que en realitat aquí passa desapercebut, aquesta tradició tan medieval dels gremis de compartir un carrer, que encara perdura. Si el carrer de Sepúlveda és la casa dels informàtics, i el de Tallers, el de les botigues de discos, el triangle friqui ho és de les costes més allunyades de la cultura més convencional. De la cita del 2016 es podria afirmar que posarà al mapa internacional aquesta faceta de la ciutat, però seria erroni, perquè  en veritat ja ho està. La visita a aquests 15 establiments ja té reservat un espai en algunes guies turístiques. Potser el que farà serà posar per fi a la vista dels mateixos barcelonins un petit i curiós tresor que per ara molts desconeixen.