¿Què és la fotografia?

Sherrie Levine, figura del postmodernisme i pionera de l’art de l’apropiació, es va fer famosa als 80 amb la seva sèrie de fotografies 'After Walker Evans'. El treball en qüestió va consistir a refotografiar els llegendaris retrats que Walker Evans va fer dels Burroughs, una família de grangers del sud dels EUA durant la gran depressió, i després presentar-los com a seus en una exposició a Nova York. Un acte tan criticat com important que va suposar començar a qüestionar les nocions d’autoria i autenticitat establertes fins llavors. 

I d’això, de què defineix una fotografia original, d’on se situa la frontera entre l’acte d’apropiació i el de creació, i, sobretot, de què és la fotografia en una època saturada d’imatges com l’actual és del que parla 'Jo volia ser fotògraf', fins al 10 de desembre a Foto Colectania. La mostra presenta 11 treballs de 13 autors contemporanis, alguns dels quals són fotògrafs però sense càmera. «Hi ha artistes que recuperen imatges d’internet o de YouTube, que fotocopien retrats, que els retallen...», explica Anna Planas, comissària de l’exposició juntament amb Fannie Escoulen. Les tècniques són múltiples i variades. Ja no es tracta d’enfocar, enquadrar i clicar.

Internet i YouTube

Així, la mostra arrenca amb la pionera del tema, la citada Levine, però no ho fa amb el treball del 1979, sinó amb un de similar però més recent, del 2014, encara que basat també en l’obra d’Evans. Concretament en un encàrrec que el Moma li va fer el 1935 per a l’exposició Negro Art, la primera mostra en què l’escultura africana s’exhibia com a obra d’art i no com a material etnogràfic. «Posa en qüestió l’originalitat, l’autoria i l’aura que pot tenir una fotografia. ¿Fent-ne una còpia se li treu ànima o bellesa a la imatge?»

En una altra apropiació i en un altre pope de la fotografia, Robert Frank, basa el seu treball Mishka Henner. El creador agafa les imatges de l’icònic llibre The Americans i digitalment n’esborra cares, edificis i paisatges. «Parla de la memòria, de la impossibilitat de representar la realitat i de fins a quin punt han canviat tant la societat nord-americana com la fotografia en mig segle». 

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: Viure en una habitació, no és viure

L’‘alta’ xarcuteria es reivindica en el Gastronòmic Fòrum

Amb les imatges d’Internet i de YouTube treballen Antoine d’Agata i Doug Rickard. Dos artistes que col·leccionen obsessivament imatges documentals de les xarxes com a declaració política, els donen visibilitat i se les fan seves. El primer, amb dues obres a la mostra: una sobre fitxes de prostitutes bolcades a internet per la policia i una altra amb les imatges de les càmeres de vigilància de la tanca de Melilla. Rickard s’apodera de fragments d’imatges captades amb mòbils i penjades a YouTube per mostrar la seva peculiar fotografia de les àrees urbanes.  

N’hi ha més: repetició, reciclatge, collage... De manera que l’exposició qüestiona l’estatus de la fotografia actual, però «no respon a la gran pregunta: ¿què és la fotografia? Perquè cada treball dóna una resposta diferent», conclou Planas.