'Astral': una de superherois

Qualificar 'Astral' Astralcom un documental és una definició que li queda molt curta. Perquè és una poètica història d'amor entre grups de persones que s'acaben de conèixer i tenen una breu trobada on sorgeix el millor de cada un. I és una pel·lícula de guerra, o més ben dit, de guerres, el motiu que provoca que milers de ciutadans fugin dels seus països per buscar la pau i un futur que suposen millor. O és una de pirates que solquen els mars al marge de les lleis i el millor botí dels quals consisteix a arribar amb vida a Europa, la terra promesa, o el seu miratge. És una cinta d'aventures en què l'espectador puja al vaixell de rescat i no en baixa fins al final del trajecte, comparteix les confidències i odissees dels cooperants i se sent un més de la tripulació, viu, menja i pateix amb ells.

Notícies relacionades

Viatge d'anada i tornada a l'infern

El que no hem explicat mai de l''Astral'

Però el trajecte dels africans està ple de dolor, d'angoixa, d'incertesa, de fam i de fred, cosa que la convertiria en una pel·lícula més terrorífica, per real. Això sí, els seus creadors han tingut el bon gust d'evitar la temptació de deixar-se portar pel gore i les seves imatges emocionen, esgarrifen, però mai obliguen l'espectador a girar la cara com sí que passa en una experiència semblant, 'Fuego en el mar', premiada a BerlínFuego en el mar' i que s'estrena aquest mateix divendres. I és cine històric que recull fidelment el que està passant un dia rere un altre a les costes mediterrànies i que denuncia la deixadesa de les organitzacions governamentals i els organismes responsables. Ni hi són ni se'ls espera, es limiten a cobrir l'expedient i girar full. Podria ser una faula moral de Frank Capra en què, al contrari dels personatges de l'autor de '¡Que bonic que és viure!', un ric té bon cor i cedeix el seu veler de luxe perquè els adorables bojos de Proactiva Open Arms el desmantellin i el converteixin en una nau guerrillera. Capritxos del destí, el film sorgeix com una iniciativa d'un programa televisiu titulat, justament... ¡'Salvados'! 

Però potser hauríem de veure-la com el gènere de moda, el dels superherois, però en una nova modalitat. Es tracta de gent anònima que deixa durant llargs períodes les seves famílies i les seves feines per lluitar contra la injustícia, però ni volen ni tenen cuirasses plenes de projectils. El seu únic poder conegut és el més humil i revolucionari que han vist les vinyetes dels còmics: la humanitat. La seva única arma és un vaixell que, encara que sigui prestat, els ha suposat 300.000 euros adaptar-lo per portar refugiats i omplir el dipòsit costa, cada vegada, 16.000 euros. Desgraciadament, i per a la nostra humiliació i vergonya, no és una pel·lícula de ciència-ficció.