El que no hem explicat mai de l''Astral'
/
Va ser una nit a l'Astral. Els de l'equip de Salvados estàvem amb la tripulació del vaixell, amb Òscar Camps, de Proactiva Open Arms, i el capità Andreu Rul·lan al capdavant. Intentàvem mesurar la magnitud de la tragèdia del Mediterrani. Missió impossible, per més que ho estàvem veient i vivint en directe, amb tota la cruesa, amb tota la duresa, amb tota la inhumanitat.
I allà va ser quan algú va dir que allò que havíem gravat no podia ser només un programa de tele, que havíem de lluitar per aconseguir mobilitzar el personal. Déu n'hi do. «Podríem estrenar-ho en un cine de Barcelona i en un de Madrid, i que els espectadors, encara que sàpiguen que després ho veuran per la tele, moguin el cul del sofà, per compromís, per conscienciació, i vagin abans al cine a veure-ho, i que l'entrada vagi íntegrament a l'oenagé». «Home, no sé si a això se'n diu mobilitzar, però val més això que res».
Notícies relacionadesAl tornar, encara en xoc pel que havíem viscut, vam parlar amb gent que sabia de la indústria cinematogràfica més que nosaltres (que no en teníem ni idea). «¿Quin exhibidor voldrà projectar-ho a les seves sales, sense guanyar ni un duro i sabent que al cap de pocs dies es veurà a la tele? ¿I quin espectador anirà a un cine pagant, si el diumenge ho podrà veure de franc a La Sexta?», ens van dir. Hi havia un xoc entre la il·lusió i la rutina que ens resultava incomprensible. Per això nosaltres vam seguir insistint. Vam fer una crida a través d'un article a EL PERIÓDICO. Es va penjar a la web un divendres de finals de juliol a les deu de la nit. I al cap d'un quart d'hora ja hi havia resposta. S'hi van sumar des d'uns autocines fins a les grans cadenes, passant pels cines del meu poble. Total, que aquesta setmana el documental Astral s'estrenarà en més de 130 sales de tot Espanya, i diumenge que ve a la nit es veurà a La Sexta. Potser és una bogeria. Però una bogeria meravellosa, sobretot quan veus que alguns cines (no gaires, tampoc ens flipem) han penjat el cartell d'«entrades esgotades».
Més que un espai a la tele
Tot ens ha desbordat des que la nostra companya Txell es va presentar a la redacció de Salvados amb la història de l'Astral. Ens ha desbordat el que hem viscut, el que hem patit, el que hem disfrutat, com hem crescut, el que hem deixat al vaixell… I ara ens desborden els nervis i les ganes que tenim que ho vegeu, i d'aconseguir que un simple documental serveixi per a alguna cosa més que omplir l'espai d'una graella televisiva. Fa uns dies, en el programa d'Andreu Buenafuente hi va haver un moment deliciós: al director J. A. Bayona el van sorprendre amb la presència de Chicho Ibáñez Serrador, el big bang de la tele a Espanya. I el mestre li va donar un consell: «Intenta traduir al gran públic el que tu sents, perquè si no ho sents tu no hi ha res». Tant de bo que ho aconseguim, perquè hem sentit molt a l'Astral. I si no ens en sortim, igualment gràcies a tots per acompanyar-nos.
