Jean-François Richet: "Mel Gibson està a l'altura de Scorsese"

Pel·lícules com 'Asalto al distrito 13' (2005) i el díptic 'Mesrine' (2008) el van revelar com a hàbil artesà d'un cine d'acció ple de múscul i a la vegada psicològicament fondo. Ara Jean-François Richet torna a demostrar aquest talent al 'thriller' 'Blood father''Blood father', en què Mel Gibson encarna un pare que arribarà tan lluny com faci falta per protegir la seva filla. 

La seva pel·lícula té un argument similar al de molts altres 'thrillers' de venjança, diversos d'ells protagonitzats per Liam Neeson. ¿Va tenir això present en algun sentit mentre la feia? Vaig pensar en alguns models, però no aquests. Vaig voler que 'Blood father' funcionés gairebé com un homenatge a un cert tipus de cine de gènere que als anys 70 feien directors com Don Siegel o Ted Post. Aquelles pel·lícules estaven protagonitzades per éssers humans psicològicament complexos i, en canvi, en el cine d'acció actual els protagonistes solen ser robots, o cotxes o edificis. Per fortuna vaig aconseguir un actor com Mel Gibson: amb un primer pla de la seva cara en tinc prou per suggerir tot un ventall d'emocions.  

Gibson interpreta un home castigat pels errors del passat i a la recerca de redempció. Resulta impossible no establir connexions entre el personatge i l'intèrpret. Ho entenc, però el cert és que tot era al guió abans que Gibson se sumés al projecte. Encarnat per un altre actor el personatge tindria els mateixos atributs. M'han preguntat si el fet que el personatge vagi en moto és una al·lusió a 'Mad Max' o si la caravana en què viu evoca 'Arma letal', però no. Tot era al guió.

¿No va tenir por de contractar Gibson? Té fama d'actor difícil. Doncs no ho és, és genial. I no ho dic com a estratègia promocional. Si no fos cert no diria res. I, a part d'això, crec que és un dels directors contemporanis més grans que hi ha. Per mi, està a l'altura de Scorsese i de Michael Mann. Té un talent únic per dotar les seves pel·lícules de visceralitat. És un poeta de la carn. Tots sabem que Crist porta una corona d'espines, però només Mel és capaç de fer-nos sentir tot el patiment físic.

¿Quin diria vostè que és el nexe d'unió de totes les seves pel·lícules? ¿Què defineix el cine de Jean-François Richet? Suposo que no em correspon a mi contestar això. No crec que m'hagi parat mai a psicoanalitzar el meu cine, i assumeixo que tinc una personalitat canviant i fins i tot contradictòria. Si avui tornés a fer 'Asalto al distrito 13' (2005), per exemple, no la faria igual. Ara bé, si hagués de buscar un tema comú a totes les meves pel·lícules, diria que són històries protagonitzades per homes que diuen 'no'. Algú va dir que la llibertat resideix en la capacitat per negar-se i, encara que no estic d'acord del tot amb això, sí que crec que aquesta qualitat fa qualsevol ésser humà més interessant. Dir 'sí' a les coses fa que la teva vida sigui més tranquil·la i avorrida. Els meus personatges rebutgen el determinisme social. 

Notícies relacionades

La Calòrica estrena ‘La brama del cérvol’, una corrosiva comèdia

‘El judici de Paris’, acabat de restaurar, brilla al CaixaForum

¿Quan va decidir que es volia dedicar al cine? Sincerament no sé si hi va haver un moment específic. De petit em passava el dia veient velles pel·lícules amb la meva mare, clàssics que s'emetien per la televisió, els divendres i els diumenges a mitjanit. Aquelles històries de gàngsters en blanc i negre segueixen tan fresques en la meva memòria ara com llavors. No recordo ni un sol dels dibuixos animats que veia, però el cine negre no l'he oblidat. En tot cas, diria que el que em va fer ser director és literalment la sort.

¿A què es refereix? Recordo que volia fer la meva primera pel·lícula però no tenia feina, ni diners ni ningú que me'n volgués donar. Vaig buscar fons per terra i per mar i, al final, vaig decidir jugar-me el meu futur al casino. Tenia el que avui vindrien a ser 100 euros, amb què vaig jugar a la ruleta durant sis mesos. Vaig arribar a reunir uns 20.000 euros, i amb ells vaig fer la pel·lícula. És una forma de finançament que no recomano a ningú.