La tercera recerca de Lorca

Els frondosos arbres que cobreixen el Peñón del Colorado, un paratge a mig camí entre els pobles granadins d’Alfacar i Viznar, ja estan acostumats al tràfec i al moviment de terres. Ells seran els testimonis, si s’aconsegueix el permís de la Junta d’Andalusia, de la nova recerca, la tercera, de les restes de Federico García Lorca i els seus companys d’infortuni aquella nit nefasta d’agost de 1936. Més aviat es tracta de la continuació d’uns treballs que l’equip internacional liderat per l’historiador Miguel Caballero i l’arqueòleg Javier Navarro, amb suport d’investigadors de l’Argentina i el Regne Unit, van emprendre la tardor del 2014 i que van quedar suspesos quan la màquina excavadora que els van cedir es va haver de dedicar a retirar la neu caiguda a les carreteres.

El paratge es troba a uns 400 metres del parc García Lorca, el lloc marcat en les seves investigacions per Ian Gibson i que ja el 2009 va ser objecte d’una exhaustiva prospecció que va acabar en no-res. La culpa d’aquest error, segons Caballero, és que les tesis defensades per Gibson es basen fonamentalment en el testimoni de Manuel Castilla, conegut com Manolo el Comunista, que va assegurar a l’hispanista haver participat en l’enterrament del poeta. Una versió que, diu aquest historiador, els seus documents contradiuen perquè va arribar setmanes després i fins i tot va arribar a reconèixer que ell només va explicar el que havia sentit a dir i que no va participar directament en la sepultura.

EL COMANDAMENT MILITAR DE GRANADA

Caballero ha preferit basar les seves investigacions en les referències donades pel periodista Eduardo Molina Fajardo, membre de la Falange, que als anys 60 va recopilar testimonis de fins a 48 persones relacionades amb la detenció o l’afusellament del poeta. El mateix comandament militar a Granada en aquella època, el capità José María Nestares, li va entregar el 1969 un croquis amb el lloc exacte de l’enterrament, i anys més tard un fill del militar, ara general, va anar a aquell emplaçament amb dos guàrdies d’assalt que van dir haver sigut testimonis de l’afusellament. Una visita que va acabar relatant a Caballero i Navarro, als qui va portar al terreny i els va assenyalar l’emplaçament a l’antic camp d’instrucció de la Falange, convertit a finals de la dècada dels 80 en un camp de futbol.

Malgrat no ser la tesi oficial imperant, la mateixa família de Lorca va arribar a tenir-ne dubtes, i de fet va aconseguir paralitzar les obres que pretenien construir sobre el terreny un espai esportiu quan ja s’havien afegit al terreny original milers de metres cúbics de sorra. Casualitats del destí, la sort va voler que els diners destinats als drenatges profunds acabessin a les butxaques d’alguns funcionaris i que la terra original es mantingués intacta, segons estima Caballero. «Per una vegada, la corrupció en aquest país serveix per a alguna cosa», subratlla.

L'ÚLTIM PAS

Els investigadors van contrastar fotos aèries del terreny i van fer servir un georadar per confirmar l’existència d’irregularitats morfològiques compatibles amb fosses de la guerra civil. Amb una dotació obtinguda de la Junta d’Andalusia «quan els temes de memòria històrica encara estaven en mans d’IU» (en el Govern de coalició amb el PSOE-A), i recolzats per membres de l’equip que va participar en l’exhumació de les restes de Cervantes, van iniciar una excavació que els va permetre marcar alguns pous i reconduir la investigació a l’adonar-se que el terreny havia canviat i havien errat el lloc de l’enterrament per 40 metres. Però la retirada de l’excavadora el novembre del 2014 va fer inviable continuar els treballs.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

La voluntat política des d’aleshores no ha sigut la mateixa, remarca l’historiador, ja que la direcció general de Memòria Històrica els va informar que no continuaria endavant. L’única possibilitat era recórrer a una subvenció que encara no els ha sigut concedida. Aquest temps d’espera, però, els ha servit per ampliar i documentar més l’informe científic que remetran la setmana que ve al Govern autonòmic per, ara sí, poder continuar endavant. 

L’últim pas que els faltava es va resoldre el cap de setmana passat, després que la néta de Dióscoro Galindo, el mestre d’escola enterrat al costat del poeta i els banderillers Joaquín Arcollas Cabezas i Francisco Galadí, accedís a aportar l’ADN i a reclamar l’exhumació que permeti tornar a iniciar els treballs. «Però nosaltres no volem exhumar els cossos, que quedi clar, només volem localitzar la tomba per interès científic», matisa Caballero. «Això de treure els ossos és una cosa que depèndrà de les famílies», afegeix.