Anar al contingut

ENTREVISTA

Will Smith: "És el primer cop que faig de dolent de la pel·lícula"

L'actor encapçala el repartiment de malvats superheroics a 'Escuadrón suicida'

Paz Mata

Will Smith: "És el primer cop que faig de dolent de la pel·lícula"

JUSTIN TALLIS

La seva meta sempre va ser convertir-se en l’artista més complet de l’espectacle i ho va aconseguir. El seu carisma, el seu talent i la seva extravertida personalitat li han permès gaudir del favor del públic. Tot i el seu antagonisme amb la cúpula de Hollywood, després de la seva recent protesta per la falta d’actors negres en els últims premis Oscar, continua disfrutant del beneplàcit dels seus fans. A Escuadrón suicida dóna vida a l’assassí Deadshot.

–¿Quin desafiament li ha comportat donar vida al dolent del còmic?
–És el primer cop que interpreto el dolent de la pel·lícula i m’ha costat entendre com algú podia matar per diners. Però David (Ayer) em va regalar el llibre The anatomy of motive, que tracta d’assassins en sèrie. La primera línia diu: «¿Per què ho va fer?», i l’autor explica que aquesta pregunta no té gaire sentit. Els éssers humans fan les coses perquè se senten més bé fent-les que deixant-les de fer. La pregunta seria: «¿Per què se sent bé fent-les?». Vaig entendre que una persona que comet una mala acció no ho fa pensant que és dolent, sinó que fa el que és correcte, per molt diabòlica o errònia que sigui l’acció. Ara entenc més bé, com a actor i com a ésser humà, les coses tan tremendes que passen al món.

–Malgrat la violència, la pel·lícula proporciona molta diversió. ¿Per què un se sent menys afectat per la violència quan es tracta d’un còmic? 
–Perquè es viu en un món hiperrealista, no es tracta de violència real i profunda. Això és part del talent de David, transportar-nos al món hiperrealista del còmic mantenint la qualitat de la interpretació. Jared (Leto) es va centrar de ple en el seu paper i jo també me’l vaig prendre molt seriosament.

 

 

 "Vaig veure que fer pel·lícules que batin rècords de taquilla i estar envoltat de certs luxes no aportaven felicitat"

–Tot i ser malvat, fa que el públic simpatitzi amb el seu personatge. 
–Aquesta va ser la part que tant li va agradar al meu fill Jaden. Em va dir: «Papa, deixa d’actuar perquè mai tornaràs a fer res de tan cool. A partir d’ara aniràs de baixada» (rialles). Un sempre busca alguna cosa amb què es pugui sentir identificat i el que em va mantenir a prop de Deadshot és la relació que té amb la seva filla, que és el que li proporciona humanitat. Jo sempre vaig voler ser l’estrella de cine més gran del món, però quan va néixer la meva filla Willow, ja no vaig poder comprometre’m amb el cine com abans, perquè no volia allunyar-me de casa tant de temps. Vaig haver de rebutjar molts projectes.

–Les escenes amb la seva filla al film són molt emotives. ¿Com és la seva relació amb els seus fills adolescents? 
–L’adolescència s’hauria de considerar una aflicció (rialles). Quan parles amb altres pares i els dius que tens fills adolescents, et diuen: «¡Em sap greu!» (rialles). Jaden acaba de fer 18 anys i Willow està a punt de fer els 16 i confesso que no hi ha res de més difícil al món que tractar d’establir certs paràmetres a una adolescent. Fins ara les coses no eren difícils però crec que m’espera un gran repte.

–L’amor i el temps són rellevants en la pel·lícula. ¿Què ha après de l’amor i del pas del temps? 
–Fa quatre anys vaig arribar a la conclusió que fer pel·lícules que batin rècords de taquilla i tenir una vida còmoda i envoltada de certs luxes no m’aportava felicitat. El que em fa feliç és estar envoltat dels meus éssers estimats i dedicar-los tot el meu amor i el meu temps. Abans, tot girava al voltant de la pel·lícula i la meva actuació, però ara penso més en com el meu treball pot ajudar a millorar la vida de la gent i com invertir millor el meu temps. 

–Últimament l’ha invertit a criticar la falta de diversitat d’actors en les pel·lícules de Hollywood. ¿Creu que la seva acció  servirà de res?
–Ha sigut molt frustrant, perquè la gent es va pensar que els meus comentaris i els de Jada (la seva dona) els vam fer perquè jo no havia sigut nominat a l’Oscar. Res de més lluny de la realitat. Del que es tracta és d’evitar que Hollywood es vegi afectat per l’onada feixista, separatista, racista i xenòfoba que està escombrant el món. Hollywood ha de mostrar imatges de com pot ser el futur per a tothom, que mostrin la diversitat del nostre planeta. Hollywood té molt poder d’influència en el món i és important que vagi amb compte amb les coses que mostra a les pel·lícules que fa.