Indiana Jones i la daga toledana

'A la recerca dels tresors perduts' no és una exposició de tesi, ni pretén ser-ho. És un divertimento. Una mostra fresca i simpàtica sobre l'arqueòleg, encara que sigui de pega, més famós de la història: Indiana Jones. Un joc que barreja realitat i ficció. I què té com a objectiu explicar què hi ha darrere de cadascun dels objectes que l'aventurer troba en les seves accidentades expedicions: ¿L'Arca de l'Aliança és tal com es veu a ‘La recerca de l'arca perduda’? ¿Hi ha una creu de Coronado? ¿El Sant Grial és d'or o de fusta? ¿Va existir la Daga d'Orellana? "La idea és fer un homenatge a Indiana Jones en el 35è aniversari d''A la recerca de l'arca perduda'. L'important no és si les peces que es mostren són originals o no, sinó explicar què hi ha de cert en elles", apunta Rubén Molins, comissari de l'exposició, a més de fan del cine en general i d'Indiana en particular. 

Es vol homenatjar Indiana, 'Indy' per als amics, i "acostar el museu al públic que normalment no ve", afirma Anna Maria Garrido, tècnica de l'Arqueològic. I així, de passada, donar a conèixer la valuosa col·lecció que allotja el centre, un fons amb peces tan espectaculars com el 'tresor de Tivissa', el millor exemple d'orfebreria ibèrica que es conserva a Catalunya, o 'la senyora de la muntanyes', un esquelet femení de l'edat de bronze vestit amb joies espectaculars. Encara que ara els protagonistes són altres. Objectes tots que, segons el Doctor Jones, "haurien d'estar en un museu", però que després de ser trobats mai s'arriben a mostrar. Fins ara. I fins al 25 de setembre.

LA SECRETA ÀREA 51

Per això el centre ha museografiat l'exposició com si es tractés de l'Àrea 51, la secretíssima base del desert de Nevada on els EUA amaguen els seus principals secrets, entre ells l'extraterrestre de Roswell i l'Arca de l'Aliança, segons el que es mostra a la primera i la quarta entrega de la saga. I entre caixa i caixa apareixen, entre altres, els objectes més cobejats per arqueòlegs i teòlegs, com la citada Arca i el Sant Grial. Queda poc per dir dels dos objectes que no s'hagi explicat. El primer està perfectament detallat a l'Antic Testament, i tal qual es reprodueix a la pel·lícula i a l'exposició. I sobre la copa que va utilitzar Crist a l'últim sopar hi ha tantes històries com versions. L'exposició mostra la que Indiana Jones dóna per bona, de fusta, i la que escull el dolent de la pel·lícula, d'or i falsa. També hi figura la de la catedral de València, segons alguns, la que té més possibilitats té de ser la verdadera.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

També hi estan detallats l'ídol de la fertilitat, la mateixa figura que Indiana aconsegueix només de començar ‘A la recerca de l'arca perduda’ i que està inspirada en la deessa asteca Tlazolteotl; o l'urna funerària de jade amb les cendres de Nurhachi que obre ‘Indiana Jones i el temple maleït’. El receptacle és una llicència cinematogràfica però no l'existència de Nurhachi, el cap manxú fundador l'imperi Ming.

INSPIRACIÓ IMPERIAL, FACTURA CONTEMPORÀNIA

També van ser reals els conquistadors Francisco Vázquez de Coronado i Francisco de Orellana. La suposada creu de Coronado que obre 'Indiana Jones i l'última croada' no està documentada, encara que el seu anvers conté les mateixes inscripcions que la creu de Justinià que es conserva al Vaticà. Menys base històrica té la daga d'Orellana que apareix a 'Indiana Jones i la calavera de cristall'. És més que possible que l'explorador extremeny en tingués una, encara que la que apareix al film és d'inspiració imperial però contemporània: "La fabricaven en una empresa de Toledo, possiblement els americans la van comprar per internet i la van usar a la pel·lícula. Tal qual", explica Molins. Qui sap si van fer el mateix amb la rèplica de l'espasa de Carlemany que llueix el cavaller croat a la tercera pel·lícula de la saga. A Toledo també en venen.