Felipe Almendros, de 'RIP' a 'VIP'

Si RIP li va servir de teràpia contra les seves pors, traumes i la mort del seu pare, cinc anys després Felipe Almendros (Badalona, 1976) torna amb una altra lluita, «creativa», tancant un tríptic autobiogràfic amb tirada a les sigles (ja va publicar SOS). Es tracta de VIP (Reservoir Books), còmic de poques paraules, amb look de revista musical, CD i ulleres 3D, que oculta la seva reflexió sobre la fama, la necessitat d’aprovació i el fet de ser fidel a un mateix. 

«VIP planteja el perill de l’èxit i la popularitat, el pols mental de l’autor per veure cap on va la seva obra, la recerca de l’originalitat, sobre si és millor imitar altres o ser un mateix, fiar-te del teu criteri i estar orgullós del que fas al marge del feedback i la valoració d’altres», explica Almendros, que s’autoretrata arribant a Barcelona des del seu barri de Llefià per treballar a Correus i llogant una humil habitació a la zona alta, al costat d’un night club que li donarà molt de joc. «És el meu entorn, els meus amics, la meva família, el meu món... d’on sorgeixen les idees per a les històries. Són coses personals però amb què qualsevol pot identificar-se». 

Fa un gest de complicitat a RIP, «en un joc metaliterari», quan un personatge, fan de l’Home Aranya –«és fantàstic fer  un còmic de Spiderman més naïf i lletgista»–, el compra a Norma Cómics, se l’emporta de regal i el llibre li salva la vida. Per això busca l’autor, transformat en un àlter ego d’Almendros, Philip Almond (el seu nom en anglès), una estrella evocadora del Bowie glam, sempre vora una musa stripper. «Ell és el perill de l’èxit i la popularitat. Ella és una metàfora de la temptació de què és difícil escapar, el camí més fàcil, si el segueixes prostituiràs el teu art». I ella és també la que porta ulleres 3D, com les que ha de fer servir el lector per visualitzar diverses pàgines del còmic, que simbolitzen tot el que ens impedeix veure la realitat tal com és. És a dir, segons l’autor, «l’obsessió pel like a les xarxes socials». 

 

Aquestes ulleres, i un CD de cinc surrealistes cançons d’Almendros basades en acudits populars, són els bonus track d’un còmic que sembla una revista de música en paper cuixé, de la portada als ficticis anuncis que protagonitza Almond, «reflex d’un món volàtil i efímer, entretingut però no perdurable». 

    

INFINIT

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Entra en escena el seu petit nebot Joaquín, boig de Toy story, que de gran viatja des del futur per ajudar-lo. «M’inspira i em permetia jugar amb la ciència-ficció» i lligar-lo al símbol de l’infinit, «el cercle que sempre torna a començar». «Vaig llegir sobre física quàntica i partícules elementals, que poden estar en diferents llocs a la vegada, igual que els nostres jos. Jo els col·loco en una mateixa línia temporal i interactuen».

Autor de bagatge tatuat (al braç hi porta RIP, SOS i aviat VIP) i fidel a si mateix i als seus orígens, fa emergir «un tòtem de referència visual increïble»: les xemeneies d’Endesa de Sant Adrià de Besòs, que veia des del terrat de casa seva a Badalona. «Al final sempre tornes a la teva essència. Aquestes torres per a mi no són lletges, són més importants que la Sagrada Família». Fidel a si mateix.