OFERTA CATÒDICA DE PRIMERA CLASSE

10 sèries per a l'estiu

Una selecció de propostes per aprofitar el temps a l'agost davant la televisió o la pantalla que es vulgui

serie

serie

5
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Passar l’estiu a casa, en lloc de fer-ho en un destí exòtic, és una mica menys tràgic d’ençà que la tele va deixar de semblar tele i van arribar a la nostra llar les plataformes de streaming que estrenen gran part de la producció audiovisual més excitant del moment. Contra les veus més malastrugues i desinformades, les sèries segueixen en un moment àlgid de creativitat. Aquí van 10 propostes per superar l’agost.

‘ABSUELTO’

El penúltim 

fenomen nòrdic

Noruega s’ha proposat succeir Suècia i Dinamarca com a meca nòrdica del drama de qualitat. Entre els seus triomfs hi ha la creació de Jo Nesbø Occupied (Canal+ Series) i aquest encreuament de misteri criminal i drama humà, amb més del primer que del segon: aquí no importa tant qui és l’assassí com qui són tots els personatges. En la sèrie, un home torna després de dues dècades al poble que va deixar després de ser absolt de l’assassinat de la seva nòvia, i descobreix que els vells dubtes segueixen latents. (Canal+ Series, una temporada, des de dimecres 3).

‘BOJACK HORSEMAN’

Tribulacions 

del cavall actor

Sèrie d’animació per a adults, no va ser un èxit per a Netflix des del primer moment, però a poc a poc s’ha guanyat un públic fidel que, ben aviat, es podria multiplicar per quatre. La creació de Raphael Bob-Waksberg, sàtira de la modernitat amb un cavall actor depressiu com a protagonista, brilla en una tercera temporada que inclou el seu millor capítol fins ara: l’autònom Como pez fuera del agua, gairebé sense paraules, amb grans detalls d’humor visual i una banda sonora de somni. (Netflix, tres temporades). 

‘CHEF’S TABLE’

Amb els grans 

de la cuina

El director David Gelb va sorprendre el 2011 amb Jiro, dreams of sushi, documental sobre la fam d’excel·lència d’un admirable mestre del sushi: Jiro Ono. En aquesta línia d’exploració de les persones i idees rere l’art culinari es mou Chef’s table, col·lecció de retrats de xefs que inclou en la segona temporada, acabada d’estrenar, el referent de la cuina tecnoemocional Grant Achatz i el líder brasiler Alex Atala. La millor sèrie documental sobre cuina que es pugui veure, amb permís d’Anthony Bourdain: Un chef en Viajar. (Netflix, dues temporades).

‘THE GET DOWN’

Luhrmann  

aterra a la televisió

L’última sèrie sobre l’escena musical del Nova York dels 70, Vinyl, cocreació de Martin Scorsese, no va conquistar ni el públic ni la crítica. A Netflix deuen estar una mica nerviosos per saber com funciona The get down, una creació de Baz Luhrmann (Moulin Rouge) que revisita la ciutat, la dècada i l’entorn posant l’èmfasi en el hip-hop. La producció ha sigut problemàtica –el pressupost va créixer fins als 120 milions de dòlars– i Luhrmann va estar a punt de tirar la tovallola. Però a vegades les coses bones costen. (Netflix, una temporada, a partir del divendres 12 d’agost).

‘LINE OF DUTY’

Policies corruptes ‘made in Britain’

Fins a quatre anys ha trigat a veure’s al nostre país aquest drama policial, favorit de la crítica i el públic a la seva Gran Bretanya natal, però mai és tard quan arriba. Els admiradors de The wire i The shield faran bé a donar un cop ull –si no ho han fet encara, gràcies a Amazon– a aquesta sèrie sobre policies corruptes i l’equip especial que segueix els seus passos molt de prop. Molta atenció al treball de Vicky McClure com la detectiva Kate Fleming; aquesta actriu ha de ser la primera 007 dona. Hi ha dues temporades més, cada una més explosiva que l’anterior. (Canal+ Series, dues temporades).

‘O. J.: MADE IN AMERICA’

Examen d’un home 

i una ciutat

Una de les sèries revelació del 2016 als Estats Units ha sigut The people vs. O.J. Simpson, exitosa dramatització del mediàtic judici a O. J. Simpson per l’assassinat de la seva exdona, Nicole Brown, i el cambrer i aspirant a model Ronald Goldman. Mentre arriba al nostre país –en aparença, a través de Netflix el 2017–, està bé repassar la història del personatge amb aquesta excel·lent sèrie documental de cinc parts. Història personal desdoblada en agitada història social d’un país i, en particular, una ciutat: Los Angeles. (Movistar Estrenos, una temporada, a partir del dijous 4 d’agost).

‘REVIEW’

Ressenyant les 

coses de la vida

Una altra sèrie que arriba tard al nostre país, però que almenys arriba: el gloriós remake nord-americà, protagonitzat pel gran Andy Daly, d’una comèdia de culte australiana. El protagonista és un crític que ressenya les més variades experiències vitals. Cada experiència rep una puntuació; aquesta versió americana mereix les cinc estrelles, en essència per l’esbojarrada feina com a presentador/antiheroi de Daly, un geni a reivindicar. No us el perdeu robant en un supermercat, d’orgia o tractant de divorciar-se de la seva pròpia dona. (Canal+ Series, des del dissabte 6 d’agost).

‘SEINFELD’

Cúspide de la 

‘sitcom’ moderna

Perquè no tan sols d’últimes novetats viu el serièfil. A Yomvi s’hi poden recuperar les nou temporades de Seinfeld, revolucionària sitcom sobre… res en particular, ja se sap. O sobre tots els petits detalls que converteixen el nostre pas per la terra en una absurda tragicomèdia existencial; des dels fruiters venjatius fins als aparcaments confusos. Si ja coneix Jerry, George, Elaine i Kramer, voldrà tornar a veure’ls. Per contra, si en el seu moment no en va tenir l’oportunitat, està a punt de fer bons amics que poden ser molt males persones. (Yomvi, nou temporades).

‘OUTCAST’

Els exorcismes 

presos seriosament

Una de les millors pel·lícules de terror vistes aquest any no dura ni una hora: és el primer episodi d’Outcast, dirigit per Adam Wingard, un dels autors clau del terror independent ianqui dels últims anys. Wingard es pren seriosament, molt seriosament, però sense una pompa excessiva, la trama d’exorcismes ideada per Robert Kirkman, el creador de The walking dead. I el resultat és un recordatori que les coses sobrenaturals fan més por quan et creus tot el que hi ha de natural al voltant. La sèrie no ha tornat a pujar tan amunt, però és un viatge que val la pena fer. (Yomvi, una temporada).

‘STRANGER THINGS’

Notícies relacionades

Més que un simple còctel nostàlgic

Quan el revivalisme dels anys 80 ja semblava una tendència esgotada, arriben els germans Duffer (directors i guionistes) i es marquen un homenatge al fantàstic i el terror de l’època que pot mirar de fit a fit els seus millors referents. La sèrie de Netflix, amb una segona temporada pràcticament assegurada, no es queda en un simple popurri de referències per a delectança de fanboys: les seves dinàmiques emocionals resulten complexes i creïbles (hi ajuda un gran repartiment liderat per Winona Ryder); no tan sols evoca imatges icòniques, sinó que també en crea. És tot un plaer. (Netflix, una temporada)