Mor 'El Lebrijano' als 75 anys

Innovador, però al mateix temps ortodox i purista del flamenc, era considerat un dels grans del 'cante jondo' de la segona meitat del segle XX

Videoclip oficial dEl Lebrijano i Faiçal, de la cançó Granate, del 2005 / VÍDEO : YOUTUBE

2
Es llegeix en minuts

El 'cantaor' flamenc Juan Peña 'El Lebrijano'Lebrijano ha mort aquesta matinada als 75 anys, víctima d'una malaltia cardíaca de la qual havia sigut operat recentment.

El 'cantaor', nascut el 1941, era membre de la família gitana de Perrate de Utrera, a la qual pertanyia la seva mare, María Fernández Granados.

Innovador, però al mateix temps ortodox i purista del flamenc, era considerat un dels grans del 'cante jondo' de la segona meitat del segle XX.

Va començar la seva carrera artística molt jove, compaginant el 'cante' amb el toc de la guitarra, però arran del seu triomf en el concurs de Mairena del Alcor (1964), com a 'cantaor', va decidir dedicar-se en exclusivitat al 'cante'.

Dotat d'una veu impressionant i un matemàtic sentit del compàs, 'El Lebrijano' va irrompre en el món del 'cante' als anys 60, igual que José Menese, Antonio Fernández Díaz 'Fosforito', José Sánchez Bernal 'Naranjito de Triana', Antonio Núñez Montoya 'El Chocolate', Antonio Cortés Pantoja 'Chiquetete' i José Monje Cruz 'Camarón de la Isla'.

Va ser el primer 'cantaor' a oferir recital flamenc al Teatro Real de Madrid i tenia una llarga llista de premis, entre els quals figuren el de la càtedra de Flamencologia de Jerez de la Frontera, a més de la Medalla d'Or al Mèrit al Treball (1999).

Entre les seves desenes de treballs, destaquen el seu primer àlbum, 'De Sevilla a Cádiz' (1967), en què va aconseguir reunir el 'Niño Ricardo' i Paco de Lucía, i el seu següent disc -'La palabra de Dios a un gitano"- (1972), pioner en la incorporació d'orquestra simfònica a les creacions flamenques; així com 'Persecución' (1976), àlbum de la història gitana amb textos del poeta i flamencòleg Félix Grande.

Entre les seves grans obres hi ha a més el seu 'Evangelio gitano' (1981), gravació de la primera òpera andalusa que va comptar amb la veu de Rocío Jurado i la guitarra de Manolo Sanlúcar, i 'Encuentros' (1988), resultat de dos aplaudits concerts que va fer a París acompanyat per l'Orquesta Andalusí de Tànger, en què va combinar música flamenca o araboandalusina amb la marroquina, descobriment que ha sigut una constant en la seva obra.

Notícies relacionades

Aquest mateix any es va publicar 'Carta de un andaluz a un general', en solidaritat amb el poble xilè i suport a la campanya pel 'no' en el referèndum convocat per Augusto Pinochet. La lletra era de l'escriptor José Manuel Caballero Bonald.

'El Lebrijano' va impartir cursos de flamenc en universitats com la de Salamanca, la Internacional Menéndez Pelayo de Santander i altres de França i la Gran Bretanya.