Com si tal i qual Pascual

Fa poc més de dos anys, el barri sencer es plantava a les portes de la fàbrica Fabra i Coats, tancades i custodiades per la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, per reclamar un dels seus edificis com a seu definitiva de l’Ateneu l’Harmonia. Una pancarta presideix avui l’edifici: «Obrim fronteres: volem acollir». A dins, hi ha una exposició fotogràfica sobre Kobane, la ciutat kurda en territori sirià que va plantar cara a l’exèrcit del Daes. A les taules, dos nois juguen al dominó, i quatre àvies, al Rummikub.

L’Harmonia s’està convertint en un centre de reunió per al barri de Sant Andreu del Palomar. «Teixim comunitat», diu un mural amb treballadores de l’antiga fàbrica tèxtil. I no deu existir cap activitat cultural més adequada per teixir comunitat que la música en viu. Aquest és pràcticament l’únic espai del barri que programa concerts. Parlem d’un districte amb 150.000 habitants.

La setmana passada, l’ateneu va organitzar un cicle de quatre actuacions a l’aire lliure, el Quatre de fresques. L’escenari, de només quatre pams d’altura, estava situat en un carreró annex a l’Harmonia, entre la sala de màquines de la fàbrica i la seu de la Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu. Just al davant, els barracons que serveixen d’escola.

Seguidors i curiosos

Seguidors i curiososL’Harmonia ja és un punt de reunió del barri. Faltava una estona perquè Xarim Aresté sortís a cantar i ja hi havia més públic del que acostuma a assistir a un concert del de Flix en una sala comercial. Avui l’entrada és gratuïta, és clar, i hi ha tants seguidors com curiosos. Alguns passegen gossos; d’altres, nadons, un altre, una bossa amb un hule de plàstic acabat de comprar. A la barra hi venen coques de recapte, gambes marinades i quiches i croquetes casolanes.

La sola idea de poder veure un concert a les vuit del vespre, al teu barri, mentre et menges unes fabuloses croquetes de carn d’olla, dóna una dimensió nova al fet d’anar a un concert. A la majoria dels músics la tensió els tanca l’estómac, però l’ambient és tan relaxat que Xarim es menja dues croquetes 10 minuts abans d’actuar. Quan li pregunten si pot començar al cap de cinc minuts, respon: «Sí, piti i pipí». Traducció: temps suficient per fer un cigarret i una visita al bany.

Aresté està xerraire. Reconeix que fa una hora i mitja estava adormit i que ha sigut el seu tècnic de so el que l’ha posat en marxa. Aclareix que porta pantalons «de pagès» perquè tots els altres els té bruts, però que, considerant que ve de les terres de l’Ebre i avui actua en un poble de Barcelona, queden bé. Un espectador ja adult llueix una samarreta del grup Grateful Dead. Xarim l’assenyala i ho celebra. Xerra i canta amb la mateixa naturalitat. Com si tal i qual pasqual.

«Sou d’aquest poble o veniu de la ciutat?», pregunta al veure que l’ambient no sembla el d’un concert a Barcelona. Alguns veïns descobriran les seves cançons i, de la mateixa manera, ell descobrirà Sant Andreu. Ell tastarà la cervesa artesanal del Clot i els urbanites aprendrem que una borrassa és la xarxa que es posa sota les oliveres perquè quan hi caiguin les olives no se’n perdi ni una. Cantar és ensenyar i és aprendre. «De poble en poble, ofici noble», diu La Troba Kung-Fú, amb més raó que un savi.

Notícies relacionades

Ladyfest, el pogo feminista

Quedem un dia a Can Batlló

Passa l’estona i el cantant es va ficant el públic a la butxaca amb la seva manera de recompondre les cançons, que és com tornar a explicar una mateixa història, posant l’accent en altres anècdotes, paraules i notes. Al final de La cançó de la Bulma (personatge de Bola de drac), Xarim canta «amb la teva absència el meu cor és trist» i pronuncia trist amb accent anglès. Chruist. Riem.

Un gos mossega una ampolla de plàstic. És l’únic soroll que destorba la dolça interpretació de Bon vent. La seva veu i la guitarra es colen per les finestres trencades de la fàbrica, s’expandeixen cap al fons del carreró on els joves juguen a futbol sala i surt pel passadís principal. Una pintada recorda que el barri no acceptarà que l’escola no estigui acabada al setembre.