Richard Charkin: "Els grans grups d'internet tenen una visió diferent de l'univers"

Richard Charkin, president de l’Associació Internacional d’Editors (IPA) i director de l’editorial Bloomsbury, un executiu amb formació científica que va arribar a l’empresa per reinventar-la l’any en què J. K. Rowling hi va publicar el seu últim llibre de Harry Potter, ha participat en el fòrum Barcelona Edita, organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya i el màster d’edició de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

–El 2007, quan vostè era director general de Macmillan, li va fer una gamberrada a Google que es va fer famosa en el sector.

–Vaig anar a un estand de Google amb un amic, vam desconnectar  un dels seus portàtils i ens el vam emportar a l’altra punta. Al cap de mitja hora va arribar un dels empleats de Google i va preguntar: «¿És  nostre aquest ordinador? ¿Me’l puc endur?». «Sí», vaig respondre. «¿Per què han fet això?», ens va dir. «Al seu estand no hi ha cap cartell que digui que la gent no s’emporti els ordinadors. Així que tenim dret a emportar-nos-els. Encara que, és clar, si demanen que l’hi torni, l’hi tornarem». La lliçó és que no hi ha cap diferència entre robar un objecte físic i una propietat intel·lectual.

–En aquell moment la gran amenaça per al sector semblava que seria Google Books. Aviat el problema per a l’ecosistema del llibre va passar a ser Amazon. 

–Google es va adonar que digitalitzar els llibres subjectes a drets d’autor era il·legal i que digitalitzar els llibres lliures de drets era útil però no donava diners. No sé si parlar només d’Amazon… Els grans grups d’internet tenen una visió de l’univers diferent de la del comú dels mortals. Els editors sempre hem intentat tenir com més canals millor per arribar al lector. El que no ens agrada és la tendència creixent i molt poc sana de dominar tot un sector del mercat.

  –En l’últim semestre s’ha parlat molt sobre el primer descens en les vendes del llibre electrònic als EUA i el Regne Unit i sobre un repunt del llibre en paper. ¿Creu que són xifres reals? 

–Jo crec que baixen les vendes dels e-books dels grans editors i creix el mercat independent i autoeditat a baix preu. El consum d’e-books encara augmenta, tot i que no es veuen aquelles corbes fantàstiques d’altres anys i no a tots els sectors. En una novel·la que no és un gran èxit però tampoc és un desastre, els ingressos de l’autor ja són més grans en digital que en paper.

–Hi ha una caiguda dramàtica de vendes d’e-readers. ¿Està canviant el dispositiu en què llegim? 

–L’iPad i el Kindle són màquines perfectes per llegir. Però jo prefereixo viatjar amb un aparell que amb dos.

–¿Poden arribar a servir els big data per predir i dictar com seran els llibres d’èxit?

–Hem de diferenciar entre fets i ficció, i entre informació i oci. Els big data són molt importants per conèixer la rellevància de les publicacions científiques i orientar què publiquem. ¿Però ens poden ajudar amb la ficció? No vull semblar antiquat, però la ficció és una altra cosa. ¿Com pots preveure que un llibre escrit per un metge de l’Afganistan sobre un nen i un estel serà un èxit? ¿O una història sobre un nen mag en una escola privada?

–Dues realitats que no existeixen en el món editorial anglosaxó: preu fix i pirateria. ¿Com a editor enveja el preu fix? 

–Com a president de l’Associació Internacional d’Editors no tenim posició respecte al preu fix. A la Gran Bretanya vam abandonar el preu fix i ja no hi ha marxa enrere. Tenim un competidor en llengua anglesa cinc vegades més gran que nosaltres que no té preu fix, així que no ens ho podem plantejar. Si tens la capacitat de mantenir-ho, possiblement és útil, amb una excepció: crec que una de les raons per les quals tenim menys pirateria és per la flexibilitat de preus, que fa més atractiu comprar legalment. Pel que fa a la pirateria, actuar penalment contra els consumidors no és productiu, però sí contra els pirates comercials. Al Regne Unit hi ha una unitat policial específica que es dedica només a portar als tribunals les webs pirates, i ens va bé.

–El pròxim llibre de Harry Potter serà el primer que J. K. Rowling no publicarà a Bloomsbury, la seva editorial. ¿Com se sent? 

–És fantàstic seguir venent els set llibres de Harry Potter. Si es refereix al guió de l’obra de teatre… no l’ha escrit ella.

–¿És cert que viatjant amb el músic Nick Drake pel nord de l’Àfrica, amb 18 anys, tots dos es van fer passar pels Rolling Stones? 

Notícies relacionades

Creuheras proposa noves mesures contra la pirateria

Música, fantasia, dansa i burlesque

–Els vam veure i Nick els va tocar unes cançons a Marràqueix. Uns dies més tard, a Meknès, ens van confondre amb ells i ens van demanar fotografiar-nos. Vam posar bona cara i no els vam dir que era un error…