L'última musa de Prince

Després de seduir amb el delicat Is your love big enough? el 2012, la cantautora pop-folk-soul britànica Lianne La Havas va sorprendre l’any passat amb un disc molt més sanguini ja des del títol: Blood, nominat al Grammy al millor àlbum de música urbana. És un bon nom per a un disc de cançons serenes però intenses en què Lianne repassa alguna relació tumultuosa i fa un èmfasi inesperat en la percussió, conseqüència, segons explica ella mateixa, d’un viatge a Jamaica, d’on procedeix la seva mare (el seu pare és grec). «Estant allà vaig redescobrir la importància del ritme en la música», assegura.

Ara passeja aquelles cançons pel món com a telonera de la gira de Coldplay: «Estic encantada i emocionada per obrir per a ells. Encara no em crec que hagin confiat en mi». ¿I el públic? «No em puc queixar. Crec que alguns ja em coneixen. Altres no, però fan tuits molt amables. La meva música no és per a tothom, però espero que la majoria vulgui anar de viatge amb mi».

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

ADMIRADOR NÚMERO U / Lianne té un nombrós club de fans, sobretot a Anglaterra. El seu admirador número u va ser, temps enrere, Prince, que va versionar el seu Lost and found en directe, la va convidar a tocar en els seus últims discos i se la va emportar al Saturday Night Live el 2015. Un any abans, va fer fins i tot una roda de premsa al saló de la casa de Lianne al nord de Londres.

 Per a melòmans i ciutadans sensibles en general, és difícil acostumar-se que Prince no hi sigui. Per a algú que el va tenir de padrí encara és pitjor. «Per sort, la memòria musical segueix aquí, el seu llegat mai desapareixerà. I amb ell podem inspirar-nos per moure la música cap endavant».