Finançament

La Generalitat tornarà a demanar diners als bancs per primera vegada des del 2012

L’administració catalana refinançarà fins a 3.500 milions d’euros i preveu estalviar-se en interessos uns 24 milions anuals

Alícia Romero: "La Generalitat torna a ser atractiva per als bancs i els demanarem 3.500 milions"

La Generalitat tornarà a demanar diners als bancs per primera vegada des del 2012
2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Generalitat de Catalunya tornarà a negociar deute amb les entitats bancàries privades per primera vegada en 13 anys. Des del 2012, quan llavors el Govern el presidia Artur Mas, que l’administració catalana únicament es finança a llarg termini a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i ara el Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts refinançar part d’aquest deute contret amb bancs a un interès menor.

El Govern, tal com va avançar la consellera d’Economia, Alícia Romero, en una entrevista a EL PERIÓDICO, refinançarà un total de 3.500 milions d’euros, per així pagar uns interessos menors i estalviar-se uns 24 milions d’euros anuals, segons els seus propis càlculs. L’administració catalana encara no emetrà deute nou a través d’entitats bancàries, però sí que fa un pas per guanyar més solvència amb la ja contreta i diversificar els seus creditors.

La Generalitat afronta en els pròxims cinc anys venciments de deute per un import total de 40.418 milions d’euros i gran part són diners prestats a càrrec del FLA. D’aquests, 7.864 milions vencen aquest mateix any 2025 i el 93% provenen del FLA.

El FLA va ser un mecanisme creat el 2012 pel llavors Govern del PP liderat per Mariano Rajoy, amb l’objectiu d’avalar les debilitades finances de les autonomies. Catalunya, sota la batuta econòmica del llavors conseller Andreu Mas-Colell, va ser de les primeres a adherir-s’hi, després de viure uns exercicis complicats a nivell financer i haver de recórrer a fórmules com els llavors denominats bons patriòtics.

L’administració catalana va haver d’acabar retornant aquest deute entre particulars amb el finançament que després va rebre del FLA i en anys posteriors va anar acumulant més deute a través de l’esmentada font a un preu més sostenible que la que en aquell moment els donava el mercat privat. I és que agències com Moody’s van arribar a qualificar, el 2012, els títols de deute de Catalunya com a bons porqueria. Fins a 2022 diverses agències no van començar a treure la Generalitat d’aquesta qualificació de «bons porqueria» i actualment Moody’s la qualifica de «positiva».

Millor «salut financera»

Notícies relacionades

En total, Catalunya és en el dia d’avui la comunitat amb més volum de deute, amb un total de 87.253 milions d’euros, segons dades recopilades pel Banc d’Espanya, i el 85% del passiu de l’administració catalana té l’Estat com a creditor, a través d’instruments com el fons de liquiditat autonòmica (FLA).

«La normativa de prudència financera permet a les comunitats autònomes adherides al FLA endeutar-se al marge d’aquest mecanisme sempre que sigui per efectuar operacions de refinançament (és a dir, que no es generi endeutament nou) i que això redueixi el cost del deute. El context de reducció de tipus, juntament amb la bona salut financera de la Generalitat, permet ara tornar a dirigir-se al sector privat per aconseguir unes millors condicions de finançament», han defensat des de l’administració catalana.