El doble desafiament de Coldplay

El grup que més públic reuneix aquest any a Barcelona practica un pop elaborat i amable, més donat a les estrofes amb ambició emotiva que a les estridències, i amb inclinació per la tornada diàfana, de portes obertes, idònia per corejar amb un bonic somriure en un gran recinte com l’Estadi Olímpic. Aquí torna, avui i demà (21.00 hores; obrirà, a les 19.45, la britànica Lianne La Havas), Coldplay en la gira del seu setè disc d’estudi, A head full of dreams.

Un disc publicat el mes de des­embre passat que, cal dir-ho tot, ha sigut rebut amb les crítiques més desfavorables de la història del grup, en contrast, això sí,  amb l’alegria amb què s’han despatxat les entrades dels seus macroconcerts. Potser aquesta bonança és, encara, l’efecte d’èxits encara no gaire llunyans com Viva la vida (2008) i, tractant-se de Barcelona, s’ha de considerar el règim de pa i aigua a què ha sotmès els seus seguidors des de la seva última visita, al mateix Estadi Olímpic, el setembre de l’any 2009. A això s’hi ha d’afegir que aquests dos concerts són els únics que ofereix Coldplay a Espanya en aquesta gira.

Hi havia gana acumulada per retrobar-se amb una banda a la qual els seus fans barcelonins han pogut veure créixer a temps real des de les seves primeres visites, a principis de la dècada passada, a les sales Apolo i Razzmatazz, i a través del seu pas pel Palau Olímpic de Badalona (2003) i el Palau Sant Jordi (2005 i 2008). Encara que les entrades per als concerts de l’Estadi Olímpic es van esgotar setmanes enrere, Live Nation informa que, a causa d’ajustos de preproducció, s’ha posat a la venda una quota de localitats per a les dues nits i que les taquilles estaran obertes aquests dies. La promotora estima en uns 55.000 els assistents de cada concert.

El Coldplay d’A head full of dreams reprèn el fil més colorista i eufòric de Viva la vida or death and all his friends, encara que el seu grau d’inspiració sigui més humil. Queda lluny el grup que feia pensar en Jeff Buckley amb el seu pop interiorista, d’entonació vocal commovedora, en el seu primer disc, Parachutes (perfeccionat en el seu relleu, A rush of blood to the head), i també, feliçment, el que es llepava les ferides en el recent i tristoi Ghost stories, de fa dos anys, amb textos condicionats pel crepuscle de la relació de Chris Martin i l’actriu Gwyneth Paltrow. El cantant va assenyalar a la BBC que A head full of dreams és «el final d’alguna cosa», encara que segurament no s’ha de prendre al peu de la lletra i especular amb una imminent dissolució: aquesta és la sensació que sol tenir la banda cada vegada que publica un nou treball.

ENFOCAMENT ‘HAPPY’ / En el nou material, el grup de Devon (Regne Unit) recorre a l’èpica sense dissimular la proximitat d’U2, encara que per moments aquesta influència competeix amb la de Simple Minds: com a exemple hi ha la cançó que dóna títol al nou disc, creuament de guitarra reverberada a l’estil The Edge, creació ampul·losa i veu engolada. Coldplay es decanta després per la trobada de melodies assolellades i ritmes ensucrats, amb alguns serrells exòtics i molta peça happy que segueix la pista d’A sky full of stars, la cançó que il·luminava el tram final de Ghost stories (i també el seu últim hit a gran escala). La sanefa de guitarra afro amb inflexions ciberdèliques d’Adventure of a lifetime és la idea que avui té Coldplay de cançó per conquistar un gran recinte, la seva noció de hit per al modern stadium pop.

Notícies relacionades

L'última musa de Prince

Així sona el nou disc de Coldplay

TRIBUT A BOWIE / El quartet confiarà en aquest repertori en un concert de temari molt diferent del del 2009. Amb prou feines queden cançons d’aquella gira en l’actual setlist, tan sols una o dues cites a cada un dels quatre primers discos, si ens cenyim al concert d’estrena de la gira europea, dimarts a Niça, on van sonar vuit peces d’A head full of dreams. Algunes de les cançons inclouen introduccions, empelts o tractaments modificats. La versió de Heroes, de David Bowie, que el grup va començar a interpretar en la seva gira llatinoamericana d’aquesta primavera, segueix en el guió.

Estem, doncs, davant el Cold­play més extravertit, receptiu al missatge humanista de línia clara i confiat en el seu present. ¿Complaent? S’haurà de veure Martin i companyia a l’Estadi Olímpic i observar si es deixen embriagar per la dolça aroma que procedeix de les grades plenes.