Sharunas Bartas, elogi del silenci

En consonància amb el seu cine, en què sovint parlen més els silencis que les persones, Sharunas Bartas (Siauliali, Lituània, 1969) és un home tirant a callat. Està encantat per la completa retrospectiva que li dedica el D’A, en aliança amb la Filmoteca de Catalunya, però no tant per haver de fer entrevistes. ¿És la seva part menys favorita de l’ofici de cineasta? ¿O li agrada fer-ne? «No, no realment», em contesta. Comencem bé. ¿Hi ha algun tipus de pregunta que li desagradi en particular? «No, no realment».

L’entrevista es fa (o s’intenta fer) també amb l’excusa de l’estrena, el 6 de maig, de Peace to us in our dreams, la seva vuitena pel·lícula (ahir es va projectar a la Filmoteca). Un petit esdeveniment per a la cinefília estatal: és la primera que s’estrena a les nostres sales.

Drama filosòfic 

A la cinta, un drama filosòfic amb desembocadura sorprenent (o potser no tant, perquè la tensió es respira en el seu paisatge pastoral), el personatge interpretat pel mateix director diu en cert moment: «Les paraules no ho són tot». Amb elles sembla prevenir aquells periodistes arrogants que es pensen que li trauran molt material. L’actitud silenciosa serveix al lituà per prorrogar l’indubtable misteri d’una filmografia amb l’existencialisme de Bergman i l’estètica de la desolació de Tarkovski.

«Les paraules no ho són tot» no és l’única línia de Bartas al seu últim film. És una de les seves pel·lícules més parlades, potser la més parlada. «No tinc res contra les paraules», explica. «Les paraules no ho són tot, però... són importants. Sigui com sigui, hi ha altres formes d’expressar-se: amb els ulls, amb el cos...». ¿Els seus actors ho entenen a la primera? «A vegades costa i a vegades no». Sharunas escriu guions bastant precisos («cal tenir un pla»), però sap que una pel·lícula es crea en gran part mentre es roda: «Has d’estar obert a totes les possibilitats».

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Intento bussejar en les influències dels primers temps de l’autor, si hi va haver alguna pel·lícula o director que li va obrir els ulls i el va impulsar a fer cine. «No, no realment. Almenys ara no se me n’acut cap. És una barreja de llibres, música, pel·lícules. Tot això forma part de la teva educació. Com influeixen després és més difícil de dir». Léos Carax (el cèlebre director de Holy motors) ha sigut actor per a Bartas i viceversa, però no creu que s’hagin influït mútuament: «No ho crec». Encara segueixen en contacte: «Som amics».

Absurdament, li pregunto a Bartas si podem saber alguna cosa del seu nou projecte, ja en preparació: «No puc explicar res», diu. I somriu una mica, almenys.