Malediccions en papir

Imagineu-vos una mòmia egípcia amb una petita etiqueta rectangular amb un extrem en pic, igual que les que pengen dels dits dels peus dels cadàvers als dipòsits actuals. Perquè els antics egipcis també identificaven els seus morts durant el llarg procés d’embalsamament, que durava fins a 60 dies, per no confondre els cossos abans de tornar-los als familiars. Aquesta etiqueta de fusta dels segles II-III d. C., que podia anar penjada del coll de la mòmia, juntament amb un papir que certifica la defunció d’una dona (document imprescindible per no seguir pagant impostos), són dues de les més de 70 peces que fins al dia 25 de setembre vinent es poden veure a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en l’exposició 'Les flors del faraó'. Un viatge pel Nil a través dels seus papirs, organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània i que es nodreix de les dues col·leccions de papirs més importants del país, la del Museu de l’Abadia de Montserrat i la de Palau-Ribes, de l’arxiu històric dels jesuïtes de Barcelona. 

    La mòmia sense benes d’un imponent cocodril saluda el visitant de la mostra, comissariada per Sofía Torrallas, professora de la Universitat de Chicago i conservadora del Museu de Montserrat. A través de papirs, però també d’algunes màscares funeràries i petites peces de terracota, el recorregut ensenya diferents àmbits de la vida egípcia, on «també hi havia amnisties fiscals», com en dóna fe el text del 186 a. C. on «Ptolemeu V perdona els impostos als camperols perquè no havien pogut treballar les seves terres per una tremenda revolta popular».

MÀGIA

La Biblioteca de Tebes era famosa al segle III a. C. pels seus textos de màgia, apunta la comissària. «Per als egipcis dir 'arjajamariajabel' era com dir 'abracadabra'», fa broma assenyalant un papir que servia d’amulet contra la febre. «Aquesta espècie de paraula, de la qual es desconeix el significat, perd una lletra a cada línia, en senyal que la febre va baixant». A la mateixa vitrina, un encantament d’estil amorós, com els que s’estilaven en l’època: «Penetra a través de la seva ànima; i fes cremar les seves entranyes, el seu pit, el seu fetge, el seu esperit, els seus ossos, la seva medul·la, fins que vingui a mi, el tal, m’estimi i faci tot el que jo vulgui». I malediccions, un papir màgic que dibuixa i apel·la a Seth, «el terrible déu de veu potent», un horòscop com una carta astral que els pares demanaven per al fill acabat de néixer, miniamulets que encara mostren doblecs del papir per guardar-lo en una capseta i penjar-lo al coll...

  

  'Les flors del faraó', que s’emmarca en la celebració, a l’agost, del 28è Congrés mundial de Papirologia, recorda, a més a més, amb objectes personals i fotos, els tres il·lustres col·leccionistes que al seu dia van adquirir les peces que la formen: el teòleg i doctor en Filosofia i Lletres José O’Callaghan Martínez, el doctor en teologia i papiròleg Ramón Roca-Puig (tots dos desapareguts el 2001) i el monjo montserratí Bonaventura Ubach (1879-1960), que va aportar al monestir les obres aconseguides després dels seus viatges a l’Orient als anys 20.

Notícies relacionades

Guerra civil versemblant

Un exercici de terror sense carisma

    El viatge cap al sud pel Nil comença a la Biblioteca d’Alexandria, focus de conservació de la literatura clàssica. En diversos papirs es llegeixen fragments de la 'Ilíada' i l’'Odissea' d’Homer, amb qui en el període grecoromà aprenien a llegir i escriure a més de l’essència hel·lenística. «El 80% dels papirs literaris són seus», revela Torrallas. Al costat, un de Dídim el Cec, del segle IV. «S’ha conservat perquè el van amagar per tal que no el cremessin perquè el consideraven herètic: defensava el perdó universal de Déu, que incloïa el Dimoni...». 

    Rebuts del pagament d’impostos, peticions d’ajuda als reis ptolemeus de sacerdots atacats per vàndals, vendes i lloguers de cases, papirs religiosos i educatius... Com una tauleta d’un escolar amb dos foradets per penjar-la, exercicis on practicaven la còpia de l’alfabet o un papir del segle II-III amb la llista dels déus grecs –Apol·lo, Zeus, Atena, Pan...–. Encara no havien arribat els gots.