Las 'Cinco esquinas' de Mario Vargas Llosa: retrat d'un país coral

En aquestes 'Cinco esquinas' Mario Vargas Llosa (Arequipa, Perú, 1936) ha unit algunes de les seves passions més nuclears: hi ha el Perú que ja va explicar profusament a 'Conversación en la catedral' o a 'La ciudad y los perros', hi ha la força incontenible d'un erotisme capaç de col·legiar les forces revolucionàries de la societat i que ja havia aparegut com a mínim a 'Los cuadernos de don Rigoberto', 'Elogio de la madrastra' i 'Las aventuras de la niña mala' i hi ha una concepció de l'escriptura, una cuidada elaboració dels seus textos com a crítica severa a la realitat i a un dels seus indicibles espectacles: el mal. Si a tot això s'hi afegeix el món del periodisme, en el qual tant ha participat el mateix Vargas Llosa ("El periodisme ha sigut central en la meva vida, ha sigut company de la meva vocació literària des que era pràcticament un nen”, ha declarat el nobel peruà recentment), tindrem els elements nuclears que configuren el teló de fons de 'Cinco esquinas'.

El Perú, és cert, "es va espatllar" fa molt temps. "Los atentados y secuestros de Sendero Luminoso y del Movimiento Revolucionario Túpac Amaru, los apagones de casi todas las noches por las voladuras de las torres eléctricas que dejaban en tinieblas a barrios enteros de la ciudad, y las explosiones con que los terroristas despertaban a medianoche y al amanecer a los limeños” van ser la guerra de la fi del món d'un país que semblava condemnat a l'al·lucinació col·lectiva i a la irracionalitat fins a la mort. Vargas Llosa mira enrere per configurar un fresc narratiu coral que no s'acosta gens ni mica a la complexitat tècnica o estilística d'algunes de les seves novel·les més celebrades, però que dóna compte d'un Perú dominat per la mà negra de la dictadura d'Alberto Fujimori i del seu braç executor, Vladimiro Montesinos, transfigurat aquí en el Doctor.

UN CAPÍTOL EXTRAORDINARI

Vargas Llosa segueix confiant els seus dimonis a la discontinuïtat i a la simultaneïtat (escolteu més que llegiu l'extraordinari capítol XX d'aquesta novel·la i sabreu què és crear un món de ficció imbricat per unes veus que a l'uníson expliquen històries i temps dissímils) perquè el que s'explica aquí és una història fragmentària, partida en una miríada de sentits que configuren una sola realitat. La història eròtica està protagonitzada per Chabela i Marisa, amigues i dones de l'empresari Enrique Cárdenas i de l'advocat Luciano, respectivament. La narració policial és la de Rolando Garro, el director del diari 'Destapes', que posarà en marxa una història sòrdida i comprometedora per a l'honor de Cárdenas i que la reportera Julieta Leguizamón, Retaquita, portarà al seu final. La violència i la mort pertanyen completament al Doctor i als seus esbirros capaços de provocar “los vómitos, la diarrea del gobierno, su muladar”.

Notícies relacionades

Un capítol de la nova novel·la de Vargas Llosa es filtra en un blog peruà

Vargas Llosa: "Accepto encantat la recepta per no sortir a l''¡Hola!'"

Amb una inequívoca voluntat per defensar a capa i espasa les trames que sostenen un edifici novel·lesc on el temps del relat guanya el lector, Vargas Llosa ens va obrint amb una insistència innegociable els temps de la història moral d'un Perú vilipendiat per la desraó, denunciant els dominis de la misèria i de l'horror dels que retenen el poder i sorprenent-nos una altra vegada per la seva endimoniada habilitat per fer-nos combregar amb rodes de molins.