El mite Sinatra en cinc discos i cinc pel·lícules

El 12 de desembre del 1915 va néixer a Hoboken (Nova Jersey) Francis Albert Sinatra, La Veu del segle XX. Un cantant amb un do superlatiu per expressar emocions i sentiments que es va obstinar a deixar també la seva empremta en el món del cine. Cent anys després, el llegat artístic d''Ol' Blue Eyes' segueix sent reverenciat a tot el món. Aquesta és una selecció de cinc discos i cinc pel·lícules que van resultar fonamentals en la seva trajectòria i avui serveixen per acostar-se al mite.

CINC DISCOS ESSENCIALS 

‘THE VOICE OF FRANK SINATRA’ (1946)

El primer àlbum del cantant, editat per Colúmbia, inicialment en forma de quatre discos senzills a 78 revolucions, el va projectar com a refinat baladista d'amoroses entonacions. Recull incursions inicials en Cole Porter i George Gershwin amb arranjaments d'Axel Stordahl. Naixia la ‘Sinatramania’.

‘IN THE WEE SMALL HOURS' (1955)

De la mà de Capitol i d'un nou arranjador, Nelson Riddle, va renéixer, després d'una crisi personal, amb una sèrie de discos temàtics com aquest, en què va recrear un clima íntim de matinada. Un dels primers àlbums conceptuals de la història, dialoga amb el també valuós ‘Only the lonely’ (1958).

‘SONGS FOR SWINGIN' LOVERS!' (1956)

Sinatra, tocat per un romanticisme fresc i apassionat, arraconant les balades i llançant-se a braços del swing en estàndards que, com ‘You make me feel so young’ i ‘I’ve got you under my skin’, flueixen rejovenits, com si haguessin sigut escrits per a ell. Aquest fenomen es donarà sovint en el futur.

‘STRANGERS IN THE NIGHT’ (1966)

Amb una de les seves cançons fetitxe per bandera, gran èxit a Espanya, mostra un Sinatra madur, estrenant la cinquantena, sòlid com a ‘crooner’, que combina el swing clàssic (poderós ‘All or nothing at all’) amb l'adaptació pop (‘Downtown’, ‘Call me’). El va llançar Reprise, el segell fundat per ell el 1960.

‘FRANCIS ALBERT SINATRA & ANTONIO CARLOS JOBIM' (1967)

Un Sinatra amb un altre sabor, exòtic i melancòlic, a to amb el repertori de bossa nova que va portar el seu il·lustre ‘partenaire’. Delicades adaptacions de ‘Garota de Ipanema’, ‘Insensatesa’ i ‘Corcovado’, en anglès, i clàssics nord-americans, tot amb extrema subtilesa vocal i arranjaments de Claus Ogerman.

CINC PEL·LÍCULES CLAU

'L'HOME DEL BRAÇ D'OR' (1955)

Jazz i heroïna. Suggerents crèdits de Saul Bass i música d'Elmer Bernstein. El director Otto Preminger tractant sense embuts un tema controvertit i Sinatra al centre de l'huracà com a exprès, exjonqui i bateria de jazz que es debat entre un antic amor, Kim Novak, i la seva dona, Eleanor Parker.

'COM UN TORRENT' (1958)

L'estil torrencial de Vincente Minnelli li va com l'anell al dit a un Sinatra que demostra els seus dots per al melodrama. Encarna un veterà de la segona guerra mundial que torna a la seva ciutat natal. Res és el que era i tot serà diferent en aquest itinerari per la perifèria del somni americà.

'LA QUADRILLA DELS ONZE' (1960)

El 'rat pack' en ple (Dean Martin, Peter Lawford, Sammy Davis Jr.) amb Sinatra com a líder carismàtic. Barreja de comèdia hedonista i relat d'atracaments que inspiraria 40 anys després l''Ocena's eleven' d'un altre 'rat pack' igual de 'cool', el format per George Clooney, Brad Pitt, Matt Damon i Julia Roberts.

'EL MISSATGER DE LA POR' (1962)

Inusual i inquietant drama amb elements de 'thriller' realitzat per John Frankenheimer en plena guerra freda. El seu tema: el rentat de cervell perpetrat per científics comunistes sobre soldats nord-americans a Corea. Sinatra es bolca en una interpretació tèrbola, excitada, al·lucinada i de malson.

'EL DETECTIVE' (1968)

Notícies relacionades

Sinatra no s'acaba mai

El segle de Frank Sinatra

Després de protagonitzar musicals, melodrames i comèdies, a Sinatra li faltava un bon paper en el cine negre. Aquest va arribar amb 'El detective', crònica realista de les investigacions portades a terme per un policia madur i desencantat que s'endinsa en els ambients homosexuals per aclarir un assassinat.