Raimon canta als 75

El 2 de desembre de 1940 va néixer Ramon Pelegero i Sanchis a Xàtiva, només 20 mesos després del final de la guerra civil, sis setmanes des de l’execució de Lluís Companys, en un país arrasat en el qual, fins i tot amb l’extermini en marxa, «encara no havien mort tots», com cantaria el trobador a la peça 'Quan jo vaig nàixer0, gravada el 1966. El 75è aniversari del seu naixement és un recordatori de com són pròxims encara fets històrics que es resisteixen a reposar en el fons de les enciclopèdies.

Raimon celebra aquesta setmana l’aniversari amb dos recitals, avui i demà, a l’Auditori (21.00 hores), marc que, el 2010, va acollir una altra commemoració, el 50è aniversari del seu icònic 'Al vent', i que, des de fa un temps, rivalitza amb el Palau de la Música com a escenari preferent dels seus recitals a Barcelona. La sala modernista va acollir el cantautor, per la seva part, en la seva última cita a la capital catalana, el maig del 2014, unes setmanes abans de rebre, al mateix recinte, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural.

Els canvis polítics resultants de les eleccions del maig passat han fet possible que ara aquests reconeixements arribin també del sud, com il·lustra l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, que Raimon va obtenir dies enrere, així com el seu nomenament com a fill predilecte de Xàtiva.

Les entrades per al recital d’aquesta nit estan esgotades i en queden algunes per al de demà, dues actuacions que seran les últimes que el cantautor ofereix a Barcelona per una llarga temporada, almenys, fins al 2017, any en què espera tenir completat i ordenat un nou repertori. La intenció de Raimon era mantenir-se apartat del tot dels escenaris fins aquell any, si bé el canvi de color polític a la Generalitat Valenciana i en ajuntaments com el de València han empès el cantautor a canviar de plans i a obrir-se a oferir alguns recitals a la seva terra natal.

Actua a l’Auditori, acompanyat per quatre músics, un Raimon que segueix fent de les seves aparicions escèniques esdeveniments de la vida cultural i cívica, amb un repertori que mou muntanyes a través de la reflexió existencial, l’adaptació poètica, el cant amorós o l’estrofa amb consciència plural.

Notícies relacionades

Raimon torna a Xàtiva

Raimon: «Estem davant un interrogant apassionant»

Difícilment faltaran en aquelles nits els seus himnes, d’'Al vent' i 'Diguem no' a 'Jo vinc d’un silenci', en paral·lel als textos d’Espriu (el seu àlbum 'Cançons de la roda del temps', del 1967, amb portada de Miró, és una fita de la poesia musicada) i als clàssics de la literatura medieval, així com cites al seu últim disc, 'Rellotge d’emocions' (2011).

Veu en òptimes condicions

Raimon brindarà la seva veu, que conserva en òptimes condicions, a un repertori antològic en el qual potser caurà alguna peça inèdita, encara no immortalitzada a l’estudi, com aquella I nosaltres amb ell que va estrenar l’any passat al Palau. Una cançó que combina la mirada escèptica a la col·lectivitat («si la gent que vol pogués, si la gent que pot volgués, altre país seria el país on visc») amb una renovada crítica a la incomprensió: «Intentin amb moltes lleis, i si cal amb violència, esborrar diversitats i negar la diferència». La mirada al nosaltres, la resistència, el dubte, ingredients que segueixen banyant la lírica de Raimon.