Raimon torna a Xàtiva

Diuen que ningú és profeta a la seva terra. Però quan algú ho és a fora, i durant molt de temps, el normal és que acabi sent reconegut també a casa. Això és almenys el que li ha passat a Raimon (Xàtiva, 1940), que serà nomenat fill predilecte de la seva ciutat aquest dijous, després d'una trajectòria tan plena d'èxits com minoritzada va ser la llengua en què canta i ignorada la seva carrera a casa seva mateix.

El reconeixement, no obstant, no és ple. El PP --20 anys al poder a Xàtiva i 20 al Govern autonòmic-- se segueix oposant a la distinció, i al seu ‘no’ s'hi ha sumat Ciutadans adduint que "Raimon ha fet la seva carrera lluny de la nostra terra i és allà on ha deixat el seu llegat". Però el nou Govern municipal xativenc (PSPV, Compromís i Esquerra Unida) va aconseguir tirar endavant la proposta. Pel regidor de Cultura, Jordi Estellés, el reconeixement està més que justificat per una "trajectòria artística" caracteritzada per "una reivindicació dels drets i les llibertats que tots podem disfrutar avui" i per portar el nom de Xàtiva "per tot el món". El portaveu local de Compromís, Joanjo García Terol, creu que amb la distinció l'ajuntament deixa de fer el "ridícul" i compleix "una obligació", però va més enllà. "Si Raimon se n'hagués anat a Madrid en lloc de Barcelona", assegura, C’s i PP no tindrien "cap problema".

No obstant, que el PP no posés cap pega al fet que el cantant Francisco, que durant uns quants anys va residir a Catalunya, gravés i interpretés l'himne regional en els actes institucionals convida a preguntar-se si el veto a la figura de Raimon no respon a altres motius, com cantar en català, representar la lluita antifranquista o, simplement, ser manifestament d'esquerres.

"Puc entendre que des del Govern del PP l'hagin tingut silenciat, igual que han tingut amagats 1.000 cantants en la nostra llengua", assenyala Miquel Gironés, dolçainer d'Obrint Pas, que considera més incomprensible que el Govern anterior (socialista) també "utilitzés Raimon quan li va fer falta" i després "el marginés com ho va fer amb Ovidi Montllor, que se'n va haver d'anar a Barcelona per poder sobreviure de la música". També Obrint Pas, la banda més important de les últimes dues dècades de la música en valencià, va ser silenciada per les institucions de la comunitat. "Afortunadament, ara estem en un altre moment i el temps posarà les coses al seu lloc", llança el músic, que precisament aquesta setmana va declarar en un judici contra dos policies nacionals acusats d'agredir-lo i detenir-lo il·legalment al considerar una provocació que els parlés en català.

DESCONEGUT A CANAL 9

Notícies relacionades

Doble recital de Raimon

Entrades Raimon - Barcelona - 03/12/2015

Raimon actuarà divendres i dissabte al Gran Teatre de Xàtiva, amb les gairebé 1.600 localitats esgotades en tres dies. No és la primera vegada que trepitja aquest escenari, però sí que és nou que ho faci amb suport institucional. Ho va fer el 2010, quan 'Al vent' complia 50 anys, però el llavors alcalde del PP Alfonso Rus es va negar que el municipi contractés la seva actuació, tal com demanava l'oposició. Aquell concert el va acabar retransmetent TV-3, mentre Raimon seguia sent un desconegut per al públic de Canal 9 (ho seria fins al seu tancament). Només el 1994, quan al socialista Joan Lerma se li escorria la presidència de la Generalitat, l'extinta tele pública va oferir un documental i un recital del cantautor.

Però des del 9 d’Octubre alguna cosa va començar a canviar. El president Ximo Puig va entregar a Raimon l'Alta Distinció de la Generalitat valenciana, un premi que en temps del PP va recaure, entre altres, en els toreros Enrique Ponce i Vicente Barrera; l'arquitecte Santiago Calatrava, o l'entitat ‘blavera’ Lo RatPenat. "És un acte de justícia amb Raimon i amb aquelles persones que, com ell, han sigut silenciades massa vegades. Com a govern de tota la societat valenciana, teníem l'obligació de reconèixer tot el que ha fet Raimon per la nostra llengua i la nostra cultura", explica Puig a aquest diari.