Esternut letal

Encara que Don Winslow va començar a publicar en els 90 i ja ha firmat més d'una quinzena de novel·les (cinc de les quals segueixen encara sense traducció al castellà), el seu gran cop de puny a la taula de la denominada novel·la criminal era, fins ara, El poder del perro. La seva publicació (2005) el va situar directament al podi d'aquesta categoria, en comparació inevitable amb James Ellroy. El soroll armat per aquella novel·la

-que relatava amb coneixement profund, mestria formal i vertigen narratiu la permanent sagnia del narcotràfic mexicà, sense oblidar el correlat de la seva clientela a l'altre costat de la frontera- va ser tan sorollós que Winslow semblava condemnat a quedar per sempre com a autor d'un sol llibre per més que seguís escrivint i publicant. Fins avui.

Ha tornat Art Keller, l'agent de la DEA especialitzat en narcotràfic, obstinat a funcionar més que mai com a «agent lliure» per rematar la seva llarga i més que sanguinària enemistat amb el capo Adán Barrera. La intenció de tornar a aquell món de la mà del mateix protagonista i per explicar una història semblant podria provocar, abans de la lectura, una pregunta escèptica: ¿Tres quarts del mateix? I, una vegada tancat el llibre i silenciat el ressò dels últims trets, una resposta contundent: sí, per fortuna. Això és el que Winslow sap fer, i ho fa millor que ningú. Gestiona la informació amb un nivell de detallisme sorprenent, domina el ritme, és capaç de graduar la intensitat en una altura gairebé impossible de mantenir, dibuixa els seus personatges amb traç molt ferm i amb ells llisca sense pauses per una trama complexa, emocionant, en què les sorpreses no són trampetes d'autor murri, sinó atroços cops de la vida. Segons Ellroy, estem davant la Guerra i pau del narcotràfic. Potser seria més exacte afirmar que aquesta sèrie és al narcotràfic el mateix que va ser El padrí a la màfia, en comparació extensiva al fet que en els dos casos les dues primeres entregues competeixen en qualitat.

Potser conscient que els seus lectors més fidels trobaran a faltar el factor sorpresa que va suposar la lectura d'El poder del perro, Winslow experimenta aquí per primera vegada amb les al·literacions típiques d'Ellroy, com si volgués subscriure aquesta comparació tan freqüent. Més meritòries són altres novetats, com l'aparició de dos secundaris magistrals, una prostituta i un nen, que ens permeten entreveure les maneres de penetració del narco en la societat mexicana.

VALENTIA / Per a alguns autors, tornar al món del llibre que els ha donat la fama és un acte d'oportunisme comercial i covardia literària. Aquest cas, contràriament, és un exemple de doble valentia: literària, perquè Winslow ha sigut capaç de mantenir el nivell d'exigència en el seu retorn; i política, perquè la novel·la exposa amb la mateixa cruesa la brutalitat dels càrtels i la negligència mesquina dels que fingeixen oblidar que la pols de la coca expandeix responsabilitats, en un esternut letal, als dos costats de la frontera. Una frontera que, per cert, es desplaça en aquesta entrega fins i tot a Barcelona, escenari passatger i final de la globalització del caòtic crim organitzat. 3 EL CÁRTEL

Don Winslow

RBA

Notícies relacionades

¿S’esgota la música urbana?

Fusió de tendresa i ràbia política

Trad. Efrén del Valle

696 pàg. 20 €